Vés al contingut

Tornar a casa
Tornar a casa

Encara que la consciència comença el seu procés de despertar identificada amb l'estat de vigília (i el cos ordinari), es veu obligada a travessar (d'una manera fonamentalment inconscient) els grans estats almenys una vegada cada 24 hores (passant de la vigília ordinària al somni subtil, el somni profund causal i descansant en el testimoni/no dual omnipresent). Però, llevat que la persona emprenga una pràctica concreta com la meditació o la contemplació, el centre de gravetat d'estat del seu jo probablement roman identificat amb l'estat de vigília ordinària (fins molt més tard, habitualment la meitat de la vida o fins i tot més tard). I això és així perquè, a mesura que la sensació d'identitat passa d'un estat al següent, s'esvaeix o es queda en blanc (com quan passa de la vigília al somni i al somni profund), de manera que, encara que es trobe en un estat diferent, l'individu ignorarà que ha canviat d'estat. D'aquesta manera, dormirà feliçment, inconscient d'estar somiant… fins que acabe despertant ("Vaja, però si això no era més que un somni!").

Llegir més

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies