Vés al contingut

Si tu vibres alt... tots vibrem alt... perquè tothom és UN!!!
Si tu vibres alt... tots vibrem alt... perquè tothom és UN!!!

Què és vibració?

Estem molt habituats a escoltar aquesta paraula i ja quasi forma part del nostre vocabulari habitual: Aquesta persona em dóna bones vibracions, aqueix lloc té mala vibració… però,

Què volem dir amb la paraula vibració?

D'alguna forma intuïm el seu significat però tenim dificultats per fer una definició precisa de la mateixa.

Vibració és la freqüència que emetem des del nostre ésser cap a l'exterior en forma d'emocions i sentiments.

De tal forma que si la major part del temps vibre amb emocions d'amor, pau, alegria o poder personal, per dir algunes, la meua vibració serà alta, però si la major part del temps estic en la còlera, la por, el victimisme o la desesperança, llavors la meua vibració serà baixa.

La vibració no és alguna cosa estàtica, la bona notícia és que a través de la nostra intenció deliberada podem canviar-la a voluntat.

Què puc fer per apujar la meua vibració?

A continuació et deixe un joc d'ús i abús per apujar la teua vibració en 7 passos:

1. Apujar la teua vibració depèn exclusivament de tu.

Tindre una baixa vibració no significa que un siga pitjor o millor persona ni que estiga més o menys evolucionat.

Significa que et situes en aqueix rang freqüencial tan baix perquè no tens o no coneixes les eines per vibrar d'una altra manera, o potser ni tan sols t'has plantejat que vibrar d'una altra manera SÍ és possible i que solament depèn de tu.

Igual que tries i sintonitzes la cadena amb la qual vols connectar en la teua radio pots triar les emocions amb les quals desitges sintonitzar diàriament.

2. Fes el que t'apassione.

Alguna cosa senzilla per apujar la teua vibració és fer qualsevol activitat que t'apassione: ballar, jugar, escriure, cantar, dibuixar, llegir, fer esport, qualsevol que siga la teua passió et proporcionarà benestar i en aqueix moment tindràs la sensació de que estàs connectat.

Si la teua passió es converteix en el teu treball, llavors és per tirar coets, però si açò no succeeix així, dedica-li temps a fer el que t'agrada.

També pots viatjar a qualsevol lloc que et produïsca harmonia, la naturalesa és un bon lloc perquè vibra en harmonia i fa ressonar el mateix estat en el nostre interior.

Vibrar alt té molt a veure amb sentir-se connectat.

I parlant de connexió, hi ha alguna cosa que vull aclarir:

Sempre estem connectats, absolutament tothom posseeix un interruptor de connexió en el seu interior, a voltes ho premem i sembla que tot funciona, el que passa és que la majoria de les vegades se'ns oblida que aqueix interruptor està  ací i al nostre abast, com l'interruptor de la teua habitació per encendre la llum.

3. Les eines més poderoses.

La meditació, la respiració i l'oració són les formes mes ràpides per a connectar-te i pujar la teua vibració, serà per açò que quasi totes les escoles i tècniques ancestrals i modernes les inclouen en els seus mètodes.

Meditació
Meditació

Meditació i vibració.

La meditació és una forma ràpida de pujar la teua vibració.
Aquestes eines que jo cride connexions ràpides A.D.S.L (o ara fibra òptica) hi haurien de passar a convertir-se en un model de vida.

La meditació.

Puja ràpid la teua vibració perquè en reduir la teua activitat mental es crea un espai on poder escoltar-te, buidar-te i sintonitzar-te. La meditació fa que connectes ràpidament amb una vibració d'expansió, tranquil·litat, pau i et retorna a l'equilibri.

Respirar.

És un pas previ per a fer una meditació profunda, no obstant açò en situacions més extremes en les quals no tenim temps per a asseure'ns a meditar, una simple respiració amb consciència pot fer que actuem amb mes calma i lucidesa davant una situació conflictiva.

Enmig d'una baralla, en una crisi o quan ho veiem tot negre, respirar pot ser l'única eina que estiga al nostre abast, la seua potència resideix en que fa de pont entre el cos i l'esperit, d'ella depèn la connexió i l'equilibri entre el nostre món tangible i l'intangible.

Respirant, les nostres emocions i pensaments s'aquieten, es calmen i se centren.

L'oració o decret.

És fer una petició a una força superior des del cor. Aquesta força superior vària segons les creences de cadascun, a qui demanem no importa, el que si importa és demanar amb tota la fe i l'amor del món i sense apegar-se als resultats.

Quan et comuniques amb una força superior també t'estàs comunicant amb tu mateix, orar és una forma d'escoltar-te, ordenar-te i comprometre't amb una vibració d'esperança, sabent que el millor per a tu o els altres arribarà.

4. Coherència interna.

Muller feliç
Muller feliç

Coherència interna és dirigir els teus pensaments, paraules, emocions i accions en una mateixa adreça.

Si sents una cosa i fas un altra ben diferent estàs creant desconnexió amb el teu esser interior o principal font d'energia.

Si vols tindre més energia i vibrar més alt no pots oblidar la llei de la coherència interna. A voltes açò pot ser complicat perquè moltes vegades ens fem xicotetes traïcions pel que diran, per agradar als altres, per pena, per culpa, per llàstima i un altre tipus d'emocions castrants.

Amb açò no vull dir que no calga ajudar als altres, més bé al contrari, ajudar als altres és un altra forma fenomenal d'apujar la teua vibració, però !ull! sempre que ens ho hagen demanat explicita o implícitament perquè és fonamental respectar el lliure albir de l'altra persona.

Ajudar està bé sempre que no et traïsques a tu mateix o et desgastes energèticament. Açò no seria ajudar, seria forçar-te i no tindria cap sentit perquè estàs ajudant a un altra persona per perjudicar-te a tu mateix i açò no li interessa a l'Univers que es regeix per paràmetres d'equilibri.

La regla per a encertar és cercar sempre que pugues el ++ (jo guanye, tu guanyes).

5. Cuida la teua salut.

Per a vibrar més alt és requisit bàsic que els teus fonaments estiguen en condicions.

El primer que pots fer és acaronar i cuidar el teu cos físic, eixir de la ment i posar-te en contacte amb el cos puja automàticament la teua vibració. Prestar atenció al cos fa que tornis a estar centrat i sòlid, fora de la volatilitat dels teus pensaments i emocions.

Optar per menjar més sa sense arribar a extrems i fer exercici acord als teus gustos i necessitats prepara la teua casa per a pujar de freqüència.

Cuidar el teu camp energètic també és molt important. Quan et sentes molt carregat, cansat o saturat et recomane el següent exercici per a mobilitzar l'energia del teu cos astral o emocional: col·loca les teues mans a l'altura del teu front i com a uns 10 cm separades del cos, vas baixant-les lentament fins a arribar als peus i des d'ací tornes a pujar de la mateixa forma, repeteix-lo quatre vegades: baixar, pujar, baixar i finalment tornar a pujar. Si ho fas amb consciència mouràs el teu cos energètic i et sentiràs més lleuger.

Si pots fer-ho tots els dies molt millor.

6. Desconnecta't de les notícies dolentes.

On està la teua atenció, està la teua energia. On estan els teus ulls, estan els teus ulls que miren.

Si pares esment a notícies de crisis, terratrèmols, suïcidis o malestar en general, estaràs vibrant amb aqueixes emocions sense apenes ser conscient d'açò. Tu decideixes el que vols observar, açò no significa que estigues negant la realitat de molts, si no que en les teues mans està la decisió de triar el focus de la realitat en el qual deliberadament et vols centrar, la teua vibració depèn d'açò.

La televisió et fa estar en manera passiva i les ones cerebrals que emets quan la veus són les mateixes que quan estàs en estat de hipnosis, per açò és molt important que decidisques que t'interessa veure i optar per una actitud de poca permeabilitat davant el que la pantalla té per oferir-te, sobretot quan es tracta de coses que et fan sentir malament. En cas de dubte, agafa el comandament i apaga la televisió, així de fàcil.

7. Descobreix l'immens poder de les teues emocions.

Emociones i pensaments van de la mà, cercant pensaments d'alleujament module les meues emocions per a reconnectar-me de nou amb mi mateix.

Per vibrar més alt cal modular les nostres emocions perquè comencen a ressonar amb la freqüència del Ben-estar que és la que tu desitges i no amb la del mal-estar que és la que t'imposen.

Aquest és un procés gradual que requereix un ferm compromís sostingut en el temps de voler estar millor.

Vibrar més alt en un moment determinat pot ser fàcil, una bona notícia, una excel·lent trobada amb amics, un massatge o un viatge són eines a les quals pots recórrer per a sentir-te millor. El que pot resultar un poc més complicat és sostenir una vibració alta la major part del temps.

Triar la vibració en la qual desitges ressonar és un acte de creació deliberada en la qual tu optes per sentir-te X en comptes de Y davant determinades circumstàncies, però millor vegem un exemple:

Una notícia dolenta com “m'acaben d'acomiadar del treball” baixa la vibració a qualsevol i açò és normal, però un pot optar per mantenir-se en aqueixa vibració i fins i tot anar a pitjor amb pensaments com “és el pitjor que em pot ocórrer” o escollir una altra direcció en la qual gradualment vages apujant en l'escala vibracional cercant pensaments que generen alleujament emocional davant aqueixa circumstància com per exemple “és un moment per a indagar en el meu futur professional”.

Si aprens a SOLTAR DE FORMA DELIBERADA I REITERADA les teues emocions negatives podràs mantenir-te en una vibració de benestar la major part del temps i per tant et sentiràs connectat, amb energia i poderós.

Pot ser que en el teu cas conegues altres formes diferents per apujar la teua vibració…

M'expliques que fas per apujar la teua vibració?

Autora: Virginia de la Iglesia (psicóloga colegiada y especialista en familia tóxica.)

Font: Sube tu vibración en 7 pasos

Davant la dificultat que se m'ha presentat cada vegada que ha sorgit el tema de la No Dualitat no és entès per la majoria dels meus amics i gent que em pregunta, he estat pensant sobre com es pot plantejar al complet neòfit què assenyala aquest concepte. De manera que a tu, que mai has escoltat sobre els conceptes “no dualitat” o “no dual”, t'explique a què apunten.

Primer, què és la dualitat?

Quan veiem les coses, quan considerem alguna cosa, li donem característiques, com per exemple, una botella. I diem: aquesta botella és transparent. Una botella és una botella, no obstant açò, en posar-li l'adjectiu “transparent” implica que hi ha altres botelles opaques, de colors, de plàstic. Açò és dualitat, una botella i una altra botella. Una botella i moltes altres botelles, una contra les altres, per contrast es diferencien.
Un altre exemple. Una persona és dona, implica que no és un home. Algú és alt, implica que no és baix. Negre – blanc, fosc – clar, bé – dolent. Són parells d'oposats. Extrems, característiques, o també anomenats atributs, o siga, la qual cosa li atribueixes a alguna cosa. Són dualitat, dues característiques diferents, contrastades i oposades.
La dualitat permet diferenciar coses, persones, emocions, idees i formes. La dualitat és un efecte de la ment, ja que la ment és la funció que atribueix adjectius, característiques, a causa de la seua capacitat de classificar segons les formes i qualitats que apreciem per mitjà dels sentits. Atribueix, atorga, dóna. Per açò se'ls diu “atributs”, es refereix a l'atribuït, al donat. El que li agreguem a alguna cosa per a referir-nos a açò és un atribut.
La vida la veiem en forma dual, la nostra existència contrastada amb l'existència dels altres i del món on estem. Jo, tu, ell, els altres i aquest món versus el món de més enllà, i aquest univers versus els universos de més enllà. També veiem en forma dual nostres experiències, perquè les classifiquem bàsicament en dues polaritats, dos extrems. O m'agrada o no m'agrada. O és plaent o és dolorós, o és alegre o és trist. Accepte o no accepte, cree o no cree. Així, et mous per la vida acceptant i rebutjant, cercant unes coses i descartant unes altres.
Una altra manera de la dualitat és el temps. Passat i futur són dues polaritats que estimem mentalment. El que recordem és passat i el que imaginem és futur. De nou, dualitat és un efecte de la ment, és a dir, de la memòria i la imaginació.
Aquesta característica de poder memoritzar una vivència que ha estat arreplegada com a agradable o desagradable, és el que converteix a la vivència en experiència. I és sobre la base de la comparació d'experiències que solem moure'ns dual-ment, o el que és el mateix, mentalment, en la vida, en aquest doll constant de vivències que cridem vida. Volem repetir les experiències que cataloguem com a agradables i rebutgem les que no ens van agradar. Açò és moure's en la dualitat a través del filtre de la ment. Aquesta situació ens fa estar predeterminats, prejutjats, sobre l'esdevenir, i és el que sol impedir l'apreciació – ull: la captació o apreciació – de la vivència, que sempre és immediata. La vivència és una pura sensibilitat, que pot ser filtrada molt ràpidament per les nostres prèvies conjectures o pot ser simplement com és, immediata, íntima, pròpia, però no pròpia de l'ego, sinó pròpia de l'Ésser.
Bàsicament, universalment, al que tots aspirem realment és a la felicitat. Açò succeeix perquè creiem que manquem d'ella, creença que succeeix a l'instant de l'aparició del subjecte, del jo separat. La felicitat sembla absent i és perquè la suposem sota la forma de plaure o satisfacció que serà experimentat per l'entitat viva, per la meua forma, pel meu ego, de manera que la cerca per a trobar-la, el recorregut de la vida pel laberint de la identitat que cerca completar-se, comença des del moment que adoptem una personalitat, i projectem el com volem ser o el com deu ser la vida que cal viure. Així, anem després de, ja siga content pel mèrit i l'èxit, plaure per la satisfacció dels sentits, tranquil·litat per l'absència de manques materials o psicológicas, content per l'assoliment d'una amistat, o d'una bona relació, o per ser estimada i benvolguda. Són aquestes coses les que cerque en estar oblidada del real, que és felicitat ja, el real que és ser felicitat com el meu propi ser essencial. I el meu desig llavors és: Que no em falte res! Salut, diners i amor, i així brindem. Tots volem salut per al cos, diners per a obtenir el que desitgem materialment i amor sota l'aspecte de ser volguts. Sobre la base de tot açò establim la nostra autoestima i supeditem el content de la vida que vivim, de les experiències que tenim. Ens movem donant molta importància al cos, la ment i les emocions, permetent que aquests ens definisquen, ens classifiquen, i per açò succeeix el sofriment. Per què? Perquè les coses no succeeixen sempre com volem. Llavors rebutgem les situacions que no ens satisfan o agraden. I clar, si cerquem la felicitat en les coses i en les situacions, quan aquestes no omplen els nostres requisits previs, ens frustrem i patim.
La vida es mou com un riu entre dues ribes, una és el plaer i una altra és el dolor. Tots els organismes vius s'inclinen cap al plaer i s'allunyen del dolor. És un mecanisme de supervivència bàsic. En el seu inici és açò, solament supervivència. Després, amb els nostres desitjos, ho fem més complex, no bastant sobreviure, sinó satisfer tots els requisits que ens plantegen els nostres desitjos. En el que és natural se sobre-imposa la ment, el desig basat en els judicis o prejudicis. Les idees que tenim de com volem les nostres vivències estableixen criteris de cap a on dirigir-nos, cap a on dirigir el fer, l'acció. I açò és la dualitat, jo determinant el que vull i rebutjant el que no vull.
Abans de ser interpretada, la vida és no dual. La vida és plena en si mateixa. Amb l'aparició de l'ego, identitat o jo separat, vénen afegides les idees, els desitjos d'arribar a ser, els desitjos d'assoliment i de satisfacció d'aquests desitjos. En una projecció cap a fora del mi mateix, establisc idealment el moviment del fer. Assumint una manca, em dirigisc a cercar com satisfer-la. Açò és bàsicament com funciona el mecanisme de la dualitat.

La Natura no és dual
La Natura no és dual

Ara, què és la no dualitat?

Eres tu. Tu eres la no dualitat, l'única cosa no dual. Tu i ningú més, tu sense atributs, el teu ser íntim, profund, la teua real essència, que no és dos, ni hi ha dos, perquè quan et diferencies dels altres, ja t'has identificat amb la forma. L'essència és sense forma i sense nom, el teu fons essencial. L'essència, el Si mateix, és no dual. Açò necessita més explicació, així que seguim.
En el fet que una planta gire les seues fulles cap a la llum del sol i es retire de la foscor, no hi ha dualitat, solament hi ha moviment. Un moviment natural, ja que no hi ha idea prèvia que ho determine, sinó que la seua determinació ve donada per lleis naturals, pels gens i l'ADN de la planta.
A retirar la mà de la calor del foc no hi ha dualitat, sinó el mateix moviment de supervivència, de protecció de l'organisme. En una abraçada amorosa no hi ha dualitat. En un somriure desinteressat no hi ha dualitat. En la respiració no hi ha dualitat. A veure no hi ha dualitat. A adonar-se sense jutjar no hi ha dualitat. La naturalesa és no dual, l'univers és no dual, Ser és no dual. Ser, univers i naturalesa són bàsicament el mateix. Consciència com a contingut i continent, consciència del Si mateix.
Quan assenyalem la “no dualitat“; estem assenyalant la realitat sense judicis, sense ment, sense diferències egoistes, és a dir, sense jo i tu com a diferents, sinó com una mateixa essència que s'adona de ser. I també s'adona de les diferències que estableix la funció mental, diferències que serveixen per a definir i contrastar els objectes i les experiències.
Quan ens adonem de ser sense jutjar el que som, és a dir, quan hi ha observació sense judicis, es mostra un adonar-se que les vivències ocorren com ocorren, plenes de sensibilitat però sense afectar la nostra essència. En saber-me en aquesta no afectació, no freturosa de la plenitud de ser, ja no projecte amb els desitjos la necessitat de moure'm cap a l'abast de la felicitat, perquè es reconeix que aqueixa felicitat ja és… com el Si mateix. No dual sense atributs. I a la sobtada comprensió d'açò, tal com sempre va ser, és i serà, ho cridem Resplendor No dual.
Independentment d'aquesta comprensió, o fins i tot de residir en ella o com ella, la vida succeeix dins del temps i de l'espai, gràcies a la màgica il·lusió que ens produeix aquesta sensació de ser ací i ara, i fins i tot la idea de ser jo, amb molts atributs, moltes variacions i moltíssimes experiències que formen les meues variades històries personals. Així, no és cosa d'eliminar a la persona, sinó de comprendre-la i estimar-la com a reflex del Si mateix. Comprendre a tots com a emanacions del Si mateix, i estimar a tot com el Si mateix, el qual, pel fet de ser testimoni silenciós i no afectat, no significa que siga insensibilitat ni rebuig. És… i és tot.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies