Silencio – Poema d’Adyashanti
Ací us deixe aquest poema, atribuït al mestre Adyashanti, que m’ha impactat i que no reprimeisc compartir amb vosaltres. Després de la seua lectura he recordat la següent cita:
El silenci a les oïdes no és el de la ment.
Si pares el teu riu de paraules podràs estar en silenci enmig dels parladors.
Alejandro Jodorowsky
Silencio
Las olas mentales
Le piden tanto al Silencio
Pero no contesta
No da respuestas ni argumentos
Es el autor oculto de todos los pensamientos
De todas las sensaciones
De todos los momentos
Sólo dice una palabra
Y esa palabra es esta existencia
Ningún nombre lo roza
Lo atrapa
Ningún entendimiento
Puede abrazarlo
La mente se abalanza sobre el Silencio
Pidiéndole que le deje pasar
Pero ninguna mente puede penetrar
Su radiante oscuridad
Su pura y sonriente
nada
La mente se precipita
Sobre preguntas sagradas
Pero el Silencio permanece
Inamovible por los torbellinos
Sólo pide la nada
La nada
Todo salta celebrando el misterio
Pero sólo la nada entra en la fuente sagrada
La sustancia silenciosa
Sólo la nada es tocada, y se vuelve sagrada
Se hace consciente de su divinidad
Se hace consciente de lo que es
Sin la ayuda de ningún pensamiento
El Silencio es mi secreto
No está oculto
No está oculto
Adyashanti
Vicent Navalón Pardo
És habitual en els "blogs" ficar dades personals, així que, puntualitzant que aquests són només sol expressió de la realitat "aparent", i que no hi ha separació entre tu i jo, perquè no hi ha ni tu ni jo, només una sola Consciència que llegeix, escriu, i que es manifesta ací i ara a través de aquesta pantalla o d'aquest paper, puc contar que: Professió: En el passat fuster, ebanista, i llibrer. Hui administratiu i informàtic. Objectius en la vida: saber qui sóc i que faig ací. Aficions: els llibres, més llibres i a més a més m'agrada anar en bicicleta, aprendre coses noves, conversar amb gent intel·ligent, passejar per la natura, el silenci, la pau, la tranquil·litat...
