Un estiu complicat

L’horta no s’ha aturat, però el temps no ha donat treva

Des del mes de maig no havia escrit cap entrada. No per desinterès ni per falta d’activitat, sinó perquè la vida, de vegades, et canvia els ritmes. L’horta, però, ha seguit viva: cuidada, regada, plantada i collida.
Aquest estiu, més que cap altre, ha estat una prova de resistència.

La calor com a fil conductor

Les temperatures extremes, que durant dies van superar els 42 °C, han estat el factor clau d’aquesta temporada. Tot i que l’aigua no ha faltat, les plantes han patit un estrès tèrmic constant que ha acabat passant factura.

Això ha obert la porta a plagues que feia anys que no es veien amb tanta força. La més greu ha sigut la pudenta o xinxa verda de la tomaca (Nezara viridula), que mai havia tingut tanta incidència al poble. La collita de tomaques s’ha perdut completament, i els pimentons també n’han eixit malparats. Només les tomaques de cirera “Red Cherry” han resistit amb certa dignitat. Els pimentons de Banya han vist reduïda la seua qualitat, mentre que els xoricers, les pebreres coents i la piparra basca (una novetat d’enguany) han aguantat prou bé.

Les bajoquetes i l’aranya roja

Les bajoquetes redones “Abundància” van créixer amb força i bon aspecte, però la calor excessiva va impedir que les flors quallaren. Quan encara hi havia esperances, un atac d’aranya roja va acabar de frustrar la collita.

Els porcs seglars i les pluges de setembre

Quan ja començava a preparar els cultius d’hivern, el setembre va portar una altra sorpresa: una colla de porcs seglars va arrasar el bancal on havien de créixer les noves plantacions. Després van arribar les pluges, i la terra va quedar tan compactada que era impossible treballar-la durant setmanes.

Recuperar el ritme

Malgrat tot, l’ànim continua alt. Aquestes experiències recorden que l’horta és un organisme viu, que ensenya humilitat i paciència. Ara, amb el temps més fresc i la terra més amable, ja he tornat a preparar els bancals per a les noves plantacions.

Cada cicle porta les seues dificultats, però també l’oportunitat de començar de nou.

---

Nota sobre la pudenta (Nezara viridula)

La pudenta (Nezara viridula), també coneguda com a xinxa verda, és un insecte que s’alimenta punxant els fruits i xuclant-ne la saba. Tot i que tradicionalment apareixia en poca quantitat, els estius més càlids i la manca de fred hivernal han afavorit la seua expansió.

A les tomaques provoca taques dures i descolorides que les fan inservibles. En cultius com els pimentons o les albergínies, també pot reduir la qualitat comercial.
El control ecològic passa per la vigilància constant, la retirada manual dels adults i nimfes, i l’ús de plantes associades (com la calèndula o el fonoll) que afavoreixen els seus depredadors naturals, com les vespes parasitoides i les marietes.