No dual

DIVÍ SUÏCIDI: Una caiguda depressiva com crida a un despertar 1

Jeff Foster ens fa un relat sobre una dona que volia suïcidar-se quan en realitat el que volia era viure amb plenitud

Vicent Navalón Pardo27 agost, 202127 agost, 20211 comentari

“Porta'm cap a Cypress Hill en el meu acte. Sentirem parlar als morts. És allà on parlen. Murmuren com a ocells en Cypress Hill, però tot el que diuen és una paraula, i aqueixa paraula és "viure" diuen "viure, viure, viure, viure, viure!" això és tot el que han aprés, és l'únic consell que poden donar. Només viure. Senzill! Una instrucció molt senzilla…"
De 'Orpheus Descending', Tennessee Williams

Recentment vaig estar parlant amb una dona que planejava el seu propi suïcidi. Hi Havia passat les últimes setmanes resolent les seues finances, pagant els seus deutes i tractant de trobar pares adoptius per a la seua xicoteta filla, qui es quedaria òrfena després del suïcidi de la seua mare. Moltes persones tractaven d'intervindre, però ella ja estava resolta. Definitivament anava a morir. Hi havia estat donant amenaces temps arrere, però aquesta vegada era real.

...continua llegint

El què mai canvia 1

Tu ja no has d'anar a l'Índia, ni has de renunciar ni asseure't als peus d'algun guru, i el més important, tampoc has d'esperar fins a la "següent vida". Això és teu ara mateix. Està ocorrent al teu voltant.

Vicent Navalón Pardo18 juliol, 202126 juliol, 20211 comentari

per Annette Nibley

Advaita

Les idees i ensenyaments referits ací deriven d'una tradició espiritual denominada Advaita. La bellesa de l'Advaita (a-duaita, literalment "no dos") i el que ho fa virtualment diferent de qualsevol altra filosofia en el seu gènere, és que no sustenta la idea que la persona "no il·luminada" ha de fer alguna cosa ara per a quedar "il·luminada" en el "futur". L'Advaita descarta qualsevol idea d'algun temps "futur" en el qual un aspirant transcendirà, eventualment, la il·lusió de l'ego i podrà declarar-se a si mateix oficialment "il·luminat".

En principi, això podria prendre's com "una mala notícia", perquè no és potser el que hem estat intentant? Potser no aspirem a alliberar-nos de la il·lusió del "jo", de manera que puguem "despertar"?… Sí, a això és al que aspirem, però desafortunadament no és possible. És ací on apareix "la bona notícia" de l'Advaita. L'Advaita resol el dilema de la impossibilitat d'arribar a la "il·luminació" de la manera en què estàvem intentant (i fracassant) i assenyala les falses suposicions que eren la causa que, durant tot aquest temps, miràrem cap al lloc equivocat. Tornarem a això més endavant.

...continua llegint

La Ment i la Realitat 1

La ment no pot captar el real, perquè la transcendeix per complet. El més que pot fer és elaborar sistemes de creences a partir del que constitueix el seu primer postulat: la idea del propi jo.

Vicent Navalón Pardo16 maig, 202116 maig, 20211 comentari

Per Enrique Martínez Lozano.

La realitat només és una il·lusió creada en la nostra ment. Imatge d'arxiu.

I. El món que prenem per real és una creació de la ment.

La ment no pot captar el real, perquè la transcendeix per complet. El més que pot fer és elaborar sistemes de creences a partir del que constitueix el seu primer postulat: la idea del propi jo.

El resultat és que totes les persones creuen estar en la veritat. I en certa manera és així: cadascuna té la seua. No obstant això, cap “veritat” sustentada per la ment és real. És només una construcció mental, que projecta “fora” el que ella percep. I d'aqueixa manera crea un món d'acord amb les seues pròpies creences, judicis, preferències…, per a acabar concloent que això és veritat. I certament ho és per a qui es troba en aqueix nivell, però no té res a veure amb el real.

...continua llegint

Amor etern 1

Vicent Navalón Pardo9 maig, 202116 maig, 20211 comentari

Què faries si tingueres més temps? Què faries si tingueres menys temps? Què faries si no et quedara temps? Com canviaria la teua vida si no hi haguera el factor temps?

Per a la majoria de les persones el temps és un problema perquè no creiem que tinguem suficient. Veiem el temps com el nostre enemic, com alguna cosa que ens arrabassa valuosos minuts de vida. La gent s'estressa pel temps, lluita per ell, es queixa d'ell («T'he entregat els millors anys de la meua vida!»), i paga serveis per hora. Les coses que apreciem tenen un final. Les persones que estimem,moren. El temps, encara que invisible però aparentment sòlid com una roca, exerceix el seu domini silenciós sobre les nostres vides.

...continua llegint

Quin és el sentit de la vida? 2

Extracte de la entrevista feta a Gilbert Schultz centrat en el sentit de la vida que li dona l'autor. Va ser publicada a Excellence Reporter

Vicent Navalón Pardo2 maig, 202116 maig, 20212 comentaris

Entrevista a Gilbert Schultz publicada en Excellence Reporter el 31 d'octubre de 2019

Pregunta: Gilbert, quin és el sentit de la vida?

Resposta: Quin és el sentit de la vida, a part d'aquesta presència immediata i conscient de si mateixa, aquesta vida sense límits?

La vida és espontània. La paraula espontània significa sense causa. La pregunta "Quin és el sentit de la vida?" Es basa en la suposició que la vida té algun propòsit ocult, algun sentit ocult. Té alguna cosa un sentit intrínsec diferent del que és?

Un bebé nounat no requereix un sentit de la vida. És la vida.

...continua llegint

Advaita

I. El món que prenem per real és una creació de la ment.

Uso de cookies