Amor etern

Què faries si tingueres més temps? Què faries si tingueres menys temps? Què faries si no et quedara temps? Com canviaria la teua vida si no hi haguera el factor temps?

Per a la majoria de les persones el temps és un problema perquè no creiem que tinguem suficient. Veiem el temps com el nostre enemic, com alguna cosa que ens arrabassa valuosos minuts de vida. La gent s’estressa pel temps, lluita per ell, es queixa d’ell («T’he entregat els millors anys de la meua vida!»), i paga serveis per hora. Les coses que apreciem tenen un final. Les persones que estimem,moren. El temps, encara que invisible però aparentment sòlid com una roca, exerceix el seu domini silenciós sobre les nostres vides.

“Un Curso de Milagros (UCM)” contempla el temps d’una manera molt diferent. Ens diu que el nostre vertader Ser està més enllà del temps i que «El propòsit del temps és que aprengues a usar-lo de manera constructiva». Som ací per a emprar el temps al nostre favor en comptes de deixar que ens esclafe. El temps ens ajuda a concentrar-nos i a descobrir les diferències entre els minuts que ens aporten alegria i els que ens aporten tristesa. Quin és el propòsit de cada dia? És treballar per a guanyar diners i passar-ho fent infinitat d’encàrrecs? UCDM aconsella: «Tots els dies haurien de consagrar-se als miracles» (T-1.I.15:1). Si alguna vegada has tingut un dia miraculós, en el qual tot ha succeït sense esforç, és que has experimentat el vertader propòsit del dia, al qual tens dret cada dia.

El temps, a més, ens incita que aprofitem al màxim l’espai entre que arribem al món i marxem. Si ara hagueres de abandonar aquest món, estaries satisfet de com has emprat el teu temps? Si no és així, què donaria sentit al mateix temps que et queda? Així mateix, al final de cada dia dedica uns minuts a una sincera introspecció sobre el que has fet hui amb el teu dia. Què faries de diferent manera demà perquè el teu valuós temps comptara?

Demanem una llarga vida, però el que realment importa és una vida profunda o els grans moments. Que la manera de mesurar el nostre temps siga espiritual, no mecànica.

Ralph Waldo Emerson (Boston, 1803-Concord, 1882) Poeta y filósofo estadounidense. Maestro por Harvard y pastor unitario (1829)

Els amants es burlen del temps

UCDM ens diu que el temps és un muntatge que hem creat, un joc al qual hem accedit a jugar. Una invenció de l’intel·lecte, el temps s’expandeix o es contrau segons l’estat de consciència que tinguem a cada moment . S’assembla més al cautxú que al formigó. Quan tens por, et sents pressionat, estàs estressat o molest, et sembla que tens menys temps. Quan estàs relaxat i flueixes amb la vida, experimentes més temps. Quan vius totalment el moment, no hi ha temps. Quan t’endinses en aquesta, t’escapes del territori on sembla que impera el temps.

Es diu que «els amants es burlen del temps». Quan estàs enamorat no et preocupes del temps. L’única cosa que t’importa és estar amb el teu estimat. A qui li importa el rellotge? Quan tens por, cada segon que passa ho fa dolorosament lent i l’aigua de l’olla que has posat a bullir no bull mai. Així que el secret de la tirania del temps és estar enamorat. No em referisc només a un amor romàntic, sinó a l’estat de consciència que l’amor està pertot arreu i que tu estàs en el centre. Per a submergir-te en aqueix estat de consciència expansiu, delecta’t en la poesia “extàsica” d’embriagats de Déu com Rumí,Hafiz i Kabir.

Els indígenes tenen un sentit del temps molt diferent al de les cultures més mecanitzades. Les persones que estan en contacte amb la terra viuen en l’ací i l’ara. El temps és un factor molt irrellevant en les seues vides. Quan vivia a Fiji, teníem a un nadiu perquè ens ajudara amb la cura de la propietat. Una vegada li vaig dir: «Potser algun dia construirem un mur de pedra allí». Llavors em va preguntar: «Vol que ho faça ara?» La part de «Potser algun dia» de la frase semblava no haver quedat registrada en la seua ment, perquè l’únic dia de què era conscient era del qual estàvem vivint. No tenia el concepte de futur. Només el de l’ara. Els fijians no saben les dates dels seus aniversaris, ni tampoc les dels seus fills. Quina importància té? Si no és ara, no és.

Com anava a poder existir un món d’espai i temps, si tu segueixes sent tal i com Déu et va crear?

UCM L-132.9:4

Llest ara

UCDM ens convida a eixir del temps per a endinsar-nos en l’eternitat. L’eternitat no és un lloc al qual vas després de morir. És una realitat expandida que existeix ara. Ara és el més a prop en el temps que estàs de l’experiència d’eternitat. No pots aconseguir l’eternitat a través del temps. No existeix la progressió de dijous, divendres, dissabte…eternitat. L’eternitat no comença quan acaba el temps. Ja és ací, donant-nos la benvinguda perquè ens endinsem en ella quan estiguem preparats.

Per què esperar al Cel? Es troba ací hui. El temps és la gran il·lusió que el Cel es troba en el passat o en el futur. Mes això no pot ser cert si el Cel és el lloc en el que la Voluntat de Déu disposa que El seu Fill estiga. Com anava a ser que la Voluntat de Déu estiguera en el passat o encara per complir-se? El que Ell disposa és ací ara mateix […]

UCDM L-136.6:1-6

Les religions ensenyen que si eres prou bo un dia aconseguiràs el cel. UCDM et garanteix que tens dret a entrar en el cel ara perquè ja eres prou bo. Jesús va dir: «El regne dels cels està dins de tu» (Lucas 14.17); «Veniu, perquè ja tot està preparat» (Lucas 14.17); i «No dieu vosaltres: “Encara falten quatre mesos, i després ve la sega”? Heus ací el que jo us dic: alceu els vostres ulls i vegeu els camps que ja estan blancs per a la sega» (Juan 4.35). Pots avaluar la veracitatd’una religió o camí espiritual per la magnitud de la distància que estableix entre tu i el cel que et mereixes. Com més gran és, més s’ha allunyat de la veritat. Quant menor, més a prop està de la veritat. Quan no existeix aqueixa distància, estàs a casa.

Com usen el temps l’ego i l’esperit

L’ego usa el temps com a tàctica per a posposar l’experiència d’unitat. El novel·lista Ray *Cummings diu que el temps és «el que evita que tot succeïsca alhora ». Tot el que ha existit alguna vegada, continua existint, existirà, i tot el que podria existir, existeix ara. L’univers és hologràfic. La totalitat està compresa en cada part. Tot és ací i ara. L’ego va inventar el temps per a apartar el que ja existeix ara, de la mateixa manera que usa l’espai per a distanciar-nos del que ja és ací. En l’àmbit de l’Esperit, les separacions degudes al temps i a l’espai no existeixen. Sense les divisions de temps i espai de l’ego,tindríem tot el que desitgem ací i ara. Seríem tot el que desitjàrem ací i ara. Llavors no hi hauria desitge ni espera, perquè amb aquest estat de consciència ens convertiríem en el que desitgem.

El mestre de la recontextualització anomenat Esperit Sant no s’acoquina pel ús que fa l’ego del temps com a instrument separador. La Consciència Superior posa en marxa la il·lusió del temps al nostre favor redefinint-lo com una ajuda perquè ens concentrem. Quan usem el temps per a descobrir, gaudir i expressar la santedat de la vida, es converteix en el nostre amic. Quan realitzes activitats que són importants per a la teua ànima, et sents realitzat. El temps es converteix en un bé sempre que el situes en l’altar de la curació, en comptes d’intentar perseguir-lo o fugir d’ell. La paraula “deadline” [literalment, línia de la mort, data límit] és una bona descripció de com usa l’ego el temps per a espantar-te i sotmetre’t. L’Esperit Sant, per contra, només usa “lifelines” [literalment, línies de vida], cordes de salvament. Per a l’ego el temps és un tirà implacable. Per al Esperit, és el nostre amic, que ens crida per a rebre el regal que ens ofereix cada moment.

Si hui aconsegueixes tindre el més lleu albire del que significa l’amor, hauràs salvat una distància incommensurable cap al teu alliberament i t’hauràs estalviat un temps que no es pot mesurar en anys.L-127.7:1

UCM L-127.7:1

No existeix la por en el present

La por sempre és pels esdeveniments futurs. Si estàs assentat en el moment present, no pots tindre por. La realitat només pots experimentar-la ara. Donat que l’amor és la única realitat, l’únic moment per trobar-lo és ara. Tots els demés usos del temps són distorsions que et tornaran boix si consents en ells.

Un dia, mentres caminava pel bosc, vaig mirar a terra i em vaig donar compte que estava a punt de xafar una serp de cascavell, retrocedí ràpidament d’un salt. La serp de cascavell, que tampoc pareixia molt entusiasmada de veure’m, es va ficar entre uns arbustos. Quan vaig pensar en l’a prop que hi havia estat de tindre un greu accident, em vaig estremir de por. Però en el moment de veure a la serp i apartar-me de un salt, no hi hage por. Instintivament, vaig saber el que tenia que fer i el vaig fer. Només aparegué la por quan la ment va interferir. Aquesta experiència em va ensenyar que la por mai és necessària. Si estàs en una situació de risc, sabràs el que tens que fer i ho faràs. L’amenaça psicològica és molt més perillosa que la física perquè t’arrastra al llot de l’angoixa, que res te que veure amb el que està passant en el moment. Si tens por preguntat: “Estic bé ací i ara?” Casi sempre la resposta serà “sí”. Si no estàs bé ací i ara, preguntat: “Què tinc que fer en aquest moment per manejar la situació sense que la por m’arruïne el pla?” La por i el drama no són necessàries ni útils. La confiança i la connexió amb la Font són els teus millors aliats per desenvolupar-se per qualsevol situació.

Si tens por, deixa en pau eixe sentiment i observa’l. Identifica’t amb l’observador que roman separat de la por, en lloc d’identificar-te amb qui l’experimenta. No acumules estrès ni et consideres un fracassat per sentir-la. Forma part de l’experiència humana. Però hi ha alguna cosa més que l’experiència. La experiència divina és un dret de naixement i és el teu destí. Estableix-te en l’ara i la por perdrà el seu poder sobre la teua vida.

Portals a l’eternitat

Mentre vius en el temps, converteix-lo en el teu amic. Sintonitza amb “kairos”, la paraula grega que significa «en el moment oportú de Déu», en comptes de fer-lo amb “chronos”, els segons, els minuts i les hores que marca el teu rellotge. El moment oportú és més important que el temps, i no importa si tens molt o poc, sempre tens el moment oportú.

Un moment celestial, encara que estigues en la terra,és el portal cap a l’eternitat. Cerca tots els dies els màxims portals cap a l’eternitat que et siga possible. Qualsevol moment en què estigues en pau o sigues feliç és un portal a l’eternitat, perquè el distintiu de la eternitat és el benestar. Pots entrar fàcilment en realitats paral·leles amb un xicotet canvi dimensional. La clau està a triar la teua realitat conscientment, en lloc d’esperar o tindre l’esperança que el bé vindrà a tu. Veu al lloc de la teua consciència on l’èxit que busques ja és una realitat, i això accelerarà la seua manifestació en el temps. Tot el bo que estàs buscant ja existeix. No és una qüestió de temps, sinó d’atemporalitat.

Si vols recordar l’eternitat, has de contemplar només l’etern.T-10.V.14:5

UCM T-10.V.14:5

---

Font: Text del Capítol 15 del llibre “Un Curso de Milagros (fácil)” de Alan Cohen. Publicat en castellà per l’editorial Urano (6ª Edició)