Encara que la consciència comença el seu procés de despertar identificada amb l’estat de vigília (i el cos ordinari), es veu obligada a travessar (d’una manera fonamentalment inconscient) els grans estats almenys una vegada cada 24 hores (passant de la vigília ordinària al somni subtil, el somni profund causal i descansant en el testimoni/no dual omnipresent). Però, llevat que la persona emprenga una pràctica concreta com la meditació o la contemplació, el centre de gravetat d’estat del seu jo probablement roman identificat amb l’estat de vigília ordinària (fins molt més tard, habitualment la meitat de la vida o fins i tot més tard). I això és així perquè, a mesura…