Quin és el sentit de la vida?

Entrevista a Gilbert Schultz publicada en Excellence Reporter el 31 d’octubre de 2019

Pregunta: Gilbert, quin és el sentit de la vida?

Resposta: Quin és el sentit de la vida, a part d’aquesta presència immediata i conscient de si mateixa, aquesta vida sense límits?

La vida és espontània. La paraula espontània significa sense causa. La pregunta “Quin és el sentit de la vida?” Es basa en la suposició que la vida té algun propòsit ocult, algun sentit ocult. Té alguna cosa un sentit intrínsec diferent del que és?

Un bebé nounat no requereix un sentit de la vida. És la vida.

Un cadàver mort té un cervell, ulls, oïdes i totes les altres formes que componen un ésser humà. No pregunta sobre un sentit a la vida. Encara hi ha vida en el cadàver, els microbis treballen diligentment i no requereixen una resposta al sentit de la vida.

P: Llavors, quina és aquesta pregunta sobre el sentit de la vida i on sorgeix? És per falta de coneixement?

R: Quin és el coneixement bàsic, que tots compartim, sense excepció? El fet de ser, l’existència! És l’única cosa del que pots estar segur. El seu nom és “Jo soc”. És el que és, no simplement paraules o idees. Les paraules també ho són, però cap paraula pot sostindre’s per si mateixa. Cap paraula o idea pot tindre una existència independent sense vida o energia. La vida és energia que apareix com tot. Tot és espontani, ja siga que pensem que els sabem o no. Sense aquest coneixement espontani, no pots conèixer res.

P: Es parla molt sobre el “Despertar”. Què és “despertar”?

R: Eliminant les restes de creences errònies, es revela un estar despert natural, que sempre ha sigut present. Aquesta eliminació fa l’efecte d’un “despertar” personal, però no hi ha cap entitat que desperte.

Aquest despertar natural ja és i sempre és així. La creença és reemplaçada pel coneixement.

Aquest “Jo soc” és l’existència mateixa. En essència és un coneixement sense forma. “Autoconegut”, “autoexistent”, no-dual. L’existència no té principi ni fi. Sense límit o centre. L’espai i el temps són “productes” de l’existència. Molts parlen de la realitat, però la realitat no es manifesta com alguna cosa, a pesar que s’expressa com tot. La realitat és això, que mai canvia.

El que eres és anterior al que siga que concebes o percebes. Un pensament, idea o paraula està lligat al temps i no pot anar més enllà del temps o l’espai. Pots construir tot tipus de filosofies, religions, doctrines espirituals i pots agregar-los creences a totes. No canviarà la realitat. Pots estar absolutament convençut de moltes “idees” precioses i fer-les molt personals. Pots adorar-les o defensar-les amb vigorosa tenacitat. No altera la realitat gens.

La vida és espontània i l’activitat de conèixer (cognició) és aquesta vida espontània. Pura intel·ligència.

Un intel·lecte calculador construirà un castell intel·lectual en l’aire i intentarà viure en ell.

Hi ha una història antiga sobre un home que va trobar la Veritat. Segons la història, Déu es va adonar que aquest home havia trobat la Veritat, perquè una xicoteta campana va sonar en una torre prop de Déu, en el Cel. Cada vegada que un ésser humà troba la Veritat, la xicoteta campana comença a vibrar i sonar a través de l’atmosfera pacífica en el Cel. L’home que havia trobat la Veritat va sentir que Déu somreia dins del seu propi pit i en aqueix mateix moment el Diable es va col·locar darrere de l’home i li va murmurar a cau d’orella: “Ah, llavors vas trobar la Veritat. Deixa’m ajudar-te a organitzar-la”.

Qualsevol pot negar l’existència de Déu però no pot negar la seua pròpia existència. Seria de ximples intentar-ho.

El sentit i el propòsit de la vida és el moviment intrínsec de la vida mateixa.

Tot és això. Tot moviment és una activitat. L’activitat de conèixer (cognició) és la Vida. No hi ha separació. “Jo soc”.

---

Font: © 2019 Excellence Reporter