L’estat de l’horta aquest 4 de maig de 2025.

Des de l’última entrada han passat moltes coses als bancals. Els cultius d’hivern ja toquen a la seua fi. Les coliflors han acabat el cicle, tot i que encara en queden algunes que es plantaren tard i potser donaran una producció minsa per la calor que ja apreta. Les cols també s’acomiaden. Només en queda alguna de milà i morada. Les altres s’han espigat, i allà on no destorben, les he deixades perquè donen aliment a les abelles i altres insectes, i de pas, per recollir llavor per a pròximes temporades.

Les parres continuen el seu bon ritme de creixement. Al bancal de Salvador, tant la de raïm negre com la blanca van de categoria. La proximitat de la séquia de les Forquetes i la capa freàtica —ben present com ho demostra la cola de cavall que abunda— ajuden molt. Les he podades en verd: fora xucladors, brots sense fruit i rames baixes. A la parra del bancal de la Mari, de raïm negre, encara no he començat. La terra és més eixuta i la planta té menys vigor.

Ara bé, allí mateix, fa dues temporades vaig plantar tres rames de Moscatel que em va donar el meu germà, de les que cuida a Navalón. Van créixer bé fins que arribaren les cabres munteses i les devoraren. Després vingueren els porcs senglars i remogueren el terra, deixant al descobert les arrels. Vaig pensar que les havia perdudes, però mira… tres d’elles han sobreviscut i han tret brots d’uns set centímetres. Encara que aquesta varietat és més tardana, fa goig veure-la viva, mentre que les varietats locals ja superen el metre i comencen a florir.

En el mateix bancal, també hi ha una bresquillera de secà i un cirerer, plantats fa tres anys. L’any passat, les cabres feren malbé les dues. La bresquillera no ha pogut resistir-ho i s’ha assecat. El cirerer ha brotat, però no ha tret fruit, perquè les gemmes de flor quedaren molt afectades. Ara el tinc protegit amb una malla metàl·lica que impedix que cap animal s’hi acoste a menys d’un metre i mig. De moment, funciona.

He retirat les endívies, xicories, lletugues i bledes que ja estaven espigades, deixant espai per als cultius d’estiu. Estic a punt de fer el trasplantament dels següents planters, que estan ja ben avançats:

• Tomata híbrida Òptima Valenciana
• Carabassetes blanques i verdes
• Okra Burgundy
• Pebrera dolça Piparra
• Ceba Valenciana de Gra (de guardar)
• Pimentó Xoricer de Millares
• Pebrera de Millares
• Pimentó Banya
• Pimentó Quatre Morros

També hi ha planters que tot just comencen o estan en procés de brotar:

• Tomata de cirera (cherry)
• Okra verda
• Pimentó Nyora

Quant al temps, des de l’última entrada no ha plogut, però hi ha hagut dies ennuvolats. Les temperatures s’han mogut entre una mínima de 13,9 °C (30 d’abril) i una màxima de 26,1 °C (3 de maig).

La collita de pésols continua i és tan abundant que fins i tot en repartisc entre amics. A la Nastya li encanten!

Els camps, enguany, estan exuberants. No recorde una verdor com esta des que vaig vindre a viure ací fa quatre anys. Clarament, les pluges abundants de l’hivern i una primavera suau han fet el miracle.

Este matí he plantat les carabassetes, tant blanques com verdes, a un marc d’un metre per un metre. I ara, mentre escric aquestes línies, diumenge de vesprada, el cel s’ha tancat i comença a caure una pluja fina… ja veurem com evoluciona.