Sri Nisargadatta Maharaj

Sri Nisargadatta Maharaj va ser un humil venedor (i fumador) dels tradicionals cigarrets indis (bidis) dels suburbis de Bombai, pare de família com Papaji, que a la seua jubilació també es va centrar en les seues trobades amb cercadors quines preguntes responia.

Així com l’estil de Ramana Maharshi era suau i dolç, el de Nisargadatta era enèrgic i fins a dur. No li agradava parlar sobre la seua vida; “mai vaig nàixer” deia. Va rebre la iniciació del seu “gurú” Sri Siddharameshwar Maharaj. No parlava anglès, s’expressava en “marathi”, un dels idiomes de l’Índia, de manera que al seu costat hi havia intèrprets que li transmetien les preguntes dels seus visitants i al seu torn traduïen les seues respostes.

El punt central del seu ensenyament era tindre sempre la consciència fixa en el pensament “Jo sóc” entenent com tal no el “jo” que sorgeix de l’ego, sinó la sensació d’existència transpersonal que subjau a l’egoisme. Des de la seua pròpia experiència de realització, i igual que els altres Mestres advaites, sostenia: “No té sentit l’intent per fer alguna cosa [encaminat a aconseguir el Despertar]. No pots tractar de ser el teu Ser perquè tu ja eres l’Ésser”.

El llibre més difós amb transcripcions de les seues converses es titula precisament “I am That” (Jo sóc Això) i, al costat de diversos més, està disponible en espanyol. Un bon lloc sobre ell (en anglès) és http://www.nisargadatta.net.