Ací no hi ha ningú

Tota la teua vida apunta cap a la teua absència.

I encara el més intens dels patiments assenyala la absència d’algú que patisca.

No hi ha, en el centre del patiment, en el nucli mateix del patiment més intens, ningú que patisca. Àdhuc el mateix patiment apunta cap a l’absència d’una persona separada i sòlida. Açò pot ser molt difícil d’entendre. Presta, doncs, molta atenció.

Hi ha patiment, però ningú que patisca. El somni i el patiment es deriven de la creença de que ací hi ha una persona. Però això no és així. l’únic que hi ha es patiment, només existeix sensació, però a ningú a qui li estiga ocorrent. Només l’aparent presència de la vida, només imatges, sons i olors, però absolutament ningú enmig de tot això. Només una absència que, paradoxalment, és la més absoluta de les presencies. És ningú jugant a ser-ho tot.

Els pensaments estan allí, però no hi ha ningú que els pense.

Hi ha una cadira, però ningú assegut en ella.

No hi ha ningú, ací, que estiga respirant. No hi ha ningú que estiga veient, ni ningú que estiga escoltant. La respiració ocorre per si sola. L’habitació, el llibre i les paraules escrites de la pàgina senzillament apareixen. S’obrin els ulls i apareixen. Els sons senzillament succeeixen.

“Estic respirant. Estic veient. Estic escoltant” -eixa és la història.

Abans de la història no hi ha absolutament res. Abans de la història “jo soc una persona, assegut en una cadira i llegint un llibre” no hi ha cap persona, cadira ni llibre. Abans de la història del “jo” no hi ha res ni ningú que ho sàpiga. Abans del “jo” no hi ha ací res ni ningú que ho sàpiga. Abans del “jo” no podem dir absolutament res al respecte. L’únic que hi ha és el misteri. I inclòs això tampoc és cert.

D’eixe misteri brota el “jo”. I, en el moment en que apareix un “jo”, apareix també alguna cosa anomenada “món”. Abans d’eixa contracció, no obstant això, no hi ha món. El món emergeix en el mateix instant en que ho fa el “jo”. Expansió i contracció. Creació i destrucció. Eixe és el batec del cosmos.

Font:

Text extret i traduït del llibre: Una ausencia muy presente (Kairós, 2009) de Jeff Foster