El camí del buidament vist des de la mística cristiana: Subida al Monte Carmelo

Els místicos han assaborit a l’Absolut i, àdhuc conscients de la limitació pròpia de tot llenguatge, tracten d’expressar-nos la seua experiència per a llançar alguna llum sobre l’ombra de la nostra infinita ignorància.

Amics de la paradoxa que suposa expressar el inexpressable, emprar paraules per a explicar el Silenci, tancar l’Infinit en la presó del concepte, no és estrany que recórreguen a la poesia, al més simbòlic dels llenguatges que –a través de la sensibilitat, l’emoció i la imaginació- vincula cada paraula i cada imatge amb l’Infinit.

D’entre les poesies místiques que he llegit, una de les quals més m’ha marcat sempre és la que hui transcric, un text de San Juan de la Cruz en la seua “Subida al Monte Carmelo” en el qual ens convida a prendre el camí del buidament, del desenganxe, de la pobresa espiritual, de la renúncia a tot per a accedir al Tot.

Diu així:

MODO PARA VENIR AL TODO

Para venir a lo que no sabes,
has de ir por donde no sabes.
Para venir a lo que no gustas,
has de ir por donde no gustas.
Para venir a lo que no posees,
has de ir por donde no posees.
Para venir a lo que no eres,
has de ir por donde no eres.

MODO DE TENER AL TODO

Para venir a saberlo todo,
no quieras saber algo en nada.
Para venir a gustarlo todo,
no quieras gustar algo en nada.
Para venir a poseerlo todo,
no quieras poseer algo en nada.
Para venir a serlo todo,
no quieras ser algo en nada.

MODO PARA NO IMPEDIR AL TODO

Cuando reparas en algo,
dejas de arrojarte al todo.
Porque para venir del todo al Todo,
has de dejar del todo al Todo.
Porque si quieres tener algo en Todo,
no tienes puro en Dios tu tesoro.

INDICIO DE QUE SE TIENE TODO

En esta desnudez halla el
espíritu quietud y descanso,
porque como nada codicia,
nada le impele hacia arriba
y nada le oprime hacia abajo,
que está en el centro de su humildad.

Que cuando algo codicia,
en eso mismo se fatiga.

Llibre: Subida al Monte Carmelo. (Aquest text ne té algunes variacions segons siga l’edició)
S. Juan de la Cruz.

Medita serenament el text, deixa’l que ressone al  teu interior fins que esdevinga el silenci. Total renúncia, total obertura, total disponibilitat.

No sabem on ens conduirà el més enllà que és propi del *magis que caracteritza a tota vida transcendent, no podem pretendre arribar a una destinació que desconeixem per camins que ja hem transitat.… El risc està ací, en un horitzó que desconeixem. La confiança ha de guiar els nostres passos… Qui gens té com a propi, gens pot perdre… Pot arriscar-ho tot, pot guanyar-ho tot.

I he aquí la gran pregunta:

Serem capaços de renunciar a tot per a aconseguir-ho Tot?

Nota:

*”Magis” és una paraula llatina i les seues aplicacions en educació (magisteri, classe magistral), en moltes branques professionals (“magíster”) significa augmentar les pròpies competències i capacitats per a posar-les al servei dels altres (proïsme), i d’aqueixa manera, trobar realització, procurar transcendir i trobar felicitat en el propi despreniment voluntari i en el compartir solidari.