Blog dedicat a la No Dualitat, Advaita Vedanta i un Curs de Miracles
Més enllà de la possibilitat de sentir més i més amor en el seu Cor, està l'encara més ric descobriment que vosté és i sempre ha sigut amor. Aquest flux de consciència oberta és el que li conforma; és la seua naturalesa vertadera. Quan vosté sent més amor, està percebent més de la realitat vertadera del seu Ésser.
...continua llegint "Més enllà de l’experiència de l’amor""Tat Tvam Asi", diuen els Vedes. Tu eres Això.
El viatge d'auto-descobriment és un viatge cap a l'interior. El viatge comença en la capa externa, el cos, i va aprofundint cada vegada més cap a dintre [Gate, Gate, Paragate, Parasamgate (allà, allà, més enllà, totalment més enllà) - El Sutra del Cor], només per a descobrir que no hi ha res allí excepte el buit.
llegir més
Els místicos han assaborit a l'Absolut i, àdhuc conscients de la limitació pròpia de tot llenguatge, tracten d'expressar-nos la seua experiència per a llançar alguna llum sobre l'ombra de la nostra infinita ignorància.
Amics de la paradoxa que suposa expressar el inexpressable, emprar paraules per a explicar el Silenci, tancar l'Infinit en la presó del concepte, no és estrany que recórreguen a la poesia, al més simbòlic dels llenguatges que –a través de la sensibilitat, l'emoció i la imaginació- vincula cada paraula i cada imatge amb l'Infinit.
Comences a transitar pel camí de l'espiritualitat, però no tens revelacions màgiques, ni canalitzes, ni veus aures o tens alguna experiència “paranormal”, només i simplement comences a prendre consciència del que eres i que és possible un altre tipus de vida fora dels límits de la ment, de les pors o les culpes i et capbusses en llibres, webs, vídeos…, anhelant saber-ne més.
per Joan Tollifson
Segles arrere, el savi taoísta Zhuangzi es va despertar d'un somni i va comentar: "No sé si era un home somiant que era una papallona, o si sóc una papallona somiant que sóc un home". De xiquets , molts de nosaltres vam aprendre a cantar, "Rema, rema, rema en el teu vaixell, suaument corrent a baix, alegre, alegre, alegre, alegre, la vida no és més que un somni". L'observació que la vida té certes qualitats de somni apareix en moltes cultures diferents al llarg de la història.
En els ensenyaments orientals específicament, sovint se'ns diu que la vida o el món és un somni, i que la persona que creiem que som també és un somni. Fins i tot podem escoltar que tot el que percebem és "irreal". Què significa açò? Significa, com a molta gent creu, que tot és "solament" una il·lusió, i és millor ignorar-ho per complet? Jo diria que no, no és açò.
