Continguts
L’inici
Comences a transitar pel camí de l’espiritualitat, però no tens revelacions màgiques, ni canalitzes, ni veus aures o tens alguna experiència “paranormal”, només i simplement comences a prendre consciència del que eres i que és possible un altre tipus de vida fora dels límits de la ment, de les pors o les culpes i et capbusses en llibres, webs, vídeos…, anhelant saber-ne més.
Vols connectar amb gent que et comprenga, que estiga en aqueix mateix camí que ara comences tu, perquè sembla que per a la resta, parles un llenguatge que no entenen i damunt et trobes amb un mar de possibilitats, de doctrines, de dogmes i teories. I el resum de quasi tot és el que sempre et diuen: “Ningú et donarà res, perquè tot és dins teu”.
I ací està la gran primera pregunta que retrunyeix en el teu cap, com descobrisc el que està dins de mi?, amb meditació?, cercant la comunicació amb el meu Éssser superior? I si res d’açò ocorre, si no hi ha veu interior que et parle ni pots aconseguir relaxar-te prou per a entrar en la meditació, o entres en ella però no se’t revela res, què?
Perquè en aqueixa situació m’he trobat moltes vegades jo i sé que és part del camí d’aprenentatge, cercar externament per a poder trobar el que hi ha dins de mi, per ventura no és tot el que m’envolta una creació meua?, un reflex del que sóc?, els meus espills més fidels perquè puga comprendre i prendre consciència del que sóc en realitat: Part d’un tot. Escrit o dit així sembla molt lògic i bonic, ara, com fer-ho perquè tot açò es reflectisca en el dia a dia?
Moltes de les persones que llig o escolte són advaitas o del corrent de la no-dualitat i en aqueix concepte he treballat bastant, viure l’instant, Sergi Torres, Eckart Tolle, UCDM, Mooji, Spira, Foster, tots ells parlen del mateix.
Sabem que el pensament de la dualitat es basa en oposats, bé/malament, blanc/negre, llum/foscor i aquesta dualitat és una creació d’aquesta dimensió, per a poder experimentar aquestes energies en el plànol físic i que si avancem dins de nosaltres, no hi ha divisió, solament existim sense necessitat d’experimentar llum o foscor perquè som tot açò i el que existeix és l’elecció, el lliure albir.
Però podem triar, i triem el que triem sempre és perfecte perquè amb aqueixa elecció podem estar d’acord amb la nostra energia interior, o amb l’energia del tot.
Els judicis
Des del punt de vista de la nostra “ment dual” açò és “una utopia” perquè constantment estem emetent judicis d’acord a les nostres creences de bé o malament i ens és quasi impossible assumir aqueix concepte.
L’energia no és ni llum ni foscor, és solament el que creiem que és. En el meu cas tinc molt clar els conceptes i la teoria, però a l’hora d’aplicar-ho em trobe sempre en constant judici i moltes vegades atrapada pels pensaments de “estic fent les coses bé?”, “m’estaré equivocant?”, quan sigues que trie el que trie sempre estarà bé, i m’acostarà més al meu ser espiritual elevat. El despertar de la consciència ens acosta a la realitat, donant-nos eines perquè puguem moure’ns en el plànol del relatiu, sé que per a poder actuar en el món de la multiplicitat he d’eixir de la dualitat, del contario totes les meues accions i conseqüències seran duals, les seguiré jutjant.
Heus ací el repte al com ens enfrontem quotidianament, hem d’utilitzar la ment i la raó com una eina al nostre favor ja que ara com ara, se’ns fa una mica costa amunt percebre’ns com a “éssers sense raó” i és ací on hem de començar a canviar la forma en què ens veiem.
Si no sóc res, llavors què sóc? La resposta és simple: Jo sóc Consciencia/Presència pura que és conscient de totes les coses i està present en totes les coses. Què pot ser més senzill, i alhora tan profund i tan alliberador?
Per a acabar, us deixe un exercici extret dels molts que inclou “Un curs de Consciència” del professor emèrit de Física de la universitat de Virgínia (USA), Stanley Sobottka i com ajuda, teniu abad’ell, el vídeo de Rupert Spira que explica de forma magistral, entre altres coses, la no dualitat entre nosaltres i la nostra consciència:
Exercici:
Aquest exercici és l’essència de tota pràctica espiritual. Ens ajuda a identificar-nos amb la nostra vertadera naturalesa, que és Consciència, en lloc d’amb pensaments, sentiments, emocions, sensacions i percepcions.
Quan ens identifiquem amb la Consciència, som immunes a tots els canvis perquè la Consciència no canvia mai.
Quan ens identifiquem amb pensaments, sentiments, emocions, sensacions i percepcions, estem subjectes als seus constants canvis.
– En primer lloc, siga conscient de qualsevol cosa en la ment que estiga canviant, com un pensament, una emoció o una sensació del cos. Pot adonar-se que, si és una mica del que vostè és conscient, llavors açò no pot ser vostè, perquè vostè és el que és conscient d’açò?
– En segon lloc, si vostè és el que és conscient d’açò, Què és vostè realment? Mire i veja!