No sóc un conte de fades

Qui sóc jo?

“Tat Tvam Asi”, diuen els Vedes. Tu eres Això.

El viatge d’auto-descobriment és un viatge cap a l’interior. El viatge comença en la capa externa, el cos, i va aprofundint cada vegada més cap a dintre [Gate, Gate, Paragate, Parasamgate (allà, allà, més enllà, totalment més enllà) – El Sutra del Cor], només per a descobrir que no hi ha res allí excepte el buit.

El cos està fet d’àtoms i els àtoms són en la seua majoria espai buit; els àtoms mateixos estan fets de partícules elementals que no tenen existència independent. Només existeixen quan un observador està allí per a observar-les. Si les partícules elementals no són reals, llavors els àtoms no són reals, i el cos que sembla sòlid és sol espai buit. Això és el que la física moderna ens diu.

També sabem per la neurociència que el “jo”, el jo amb el qual m’identifique, és un producte de la meua ment i no existeix. El cos no existeix, jo no existisc.

El jo amb el qual he crescut i al qual tinc afecte no és real. El jo que té records i esperances no és qui jo sóc. El “jo” és un pensament en la ment.

Això planteja les preguntes: De qui és la ment? i què és la ment?

Hi ha moltes teories sobre la consciència, una de les més radicals és la del Prof. Donald Hoffman, un científic cognitiu de la Universitat de Califòrnia, Irvine. La seua teoria és que la consciència mateixa és una propietat fonamental de la realitat, no de l’espai-temps, ni de la matèria-energia.
Explica el Prof. Hoffman:

“Ho dic realisme conscient: la realitat objectiva és sol agents conscients, sol punts de vista. Curiosament, puc prendre dos agents conscients i fer-los interactuar, i l’estructura matemàtica d’aqueixa interacció també satisfà la definició d’un agent conscient. Aquesta matemàtica m’està dient alguna cosa. Puc prendre dues ments, i poden generar una ment única i unificada. Ací hi ha un exemple concret. Tenim dos hemisferis en el nostre cervell. Però quan fas una operació de cervell dividit, una secció completa del cos callós, obtens una clara evidència de dues consciències separades. Abans que ocorreguera el tall, semblava que hi havia una sola consciència unificada. Llavors, no és inversemblant que hi haja un sol agent conscient. I no obstant això, també és cert que hi ha dos agents conscients ací, i pots veure això quan estan dividits. No esperava això, les matemàtiques em van obligar a reconéixer això. Això suggereix que puc prendre uns observadors separats, ajuntar-los i crear nous observadors, i continuar fent-ho infinitament. Només hi ha agents conscients tot el camí fins al final.”

Prof. Donald Hoffman

La idea radical del Prof. Hoffman és que tot el que existeix és la consciència mateixa. Aquesta visió és sorprenentment similar a la visió vèdica de la realitat.

L’essència de la visió vèdica és capturada en les Mahavakyas o Grans Contemplacions. Les Mahavakyas són una destil·lació de les idees vèdiques sobre la naturalesa de la Realitat. Si substituïm el terme Consciència per Brahman en els Mahavakyas a continuació, veiem el paral·lel amb les idees del Prof. Hoffman.

Mahavakyas:

• Brahman és real, el món és irreal.
• Brahman és un sense segon.
• Brahman és el coneixement suprem.
• Tu eres això.
• Jo sóc Brahman.
• Tot això és Brahman.

Reinterpretació:

• La Consciència és real, el món és irreal
• La Consciència és una sense segon
• La Consciència és el coneixement suprem
• Tu eres això
• Jo sóc Consciència
• Tot això és Consciència

La majoria dels físics i neurocientífics, fins i tot fins al dia de hui, han evitat abordar el problema de la consciència. Consideren que la consciència és del domini de la religió i la filosofia. No és així per als savis vèdics, que van aprofundir en la naturalesa de la consciència a la qual van anomenar Brahman.

Arrel de la paraula: La paraula Brahman prové de l’arrel brha o brhi, que significa coneixement, expansió i omnipresència. És aqueixa existència que existeix sola, única, i en la qual apareix l’univers sencer.

No està subjecte a canvis: Brahman significa realitat absoluta, la qual cosa és etern i no està subjecte a la mort, la decadència o la descomposició. En anglés, parlem d’omnipresència o unitat. Aquest és el principi de la paraula Brahman.

No és un nom propi: Brahman no és un nom propi, sinó una paraula sànscrita que denota aqueixa unitat, la realitat no-dual, el substrat subjacent a tots els molts noms i formes de l’univers. Brahman no és un nom de Déu. Aquestes contemplacions no promouen ni s’oposen a cap concepte religiós particular de Déu.

Immanència i transcendència: Un també pot optar per pensar en Brahman en termes teològics, encara que això no és necessari. Dins d’aqueixa perspectiva, els erudits parlen de dos principis: immanència i transcendència. La immanència es descriu com la divinitat que existeix i s’estén a totes parts del món creat. En aqueix sentit, els Mahavakyas poden llegir-se com suggerint que no hi ha cap objecte que no continga o que no siga part d’aqueixa creació.

És realment indescriptible, ja que està més enllà de la forma: no obstant això, es tria mantindre la paraula Brahman, és molt útil recordar que Brahman sovint es descriu com a indescriptible. Per conveniència, es diu que Brahman és la naturalesa de l’existència, consciència i benaurança, encara que s’admet que aquestes paraules també són inadequades.

Cerca l’experiència directa: el vertader significat ve només amb l’experiència directa. Escriu el Prof. Hoffman:

“Estic afirmant que les experiències són la vertadera moneda del regne. Les experiències de la vida quotidiana ―la meua vertadera sensació de mal de cap, el meu vertader sabor a xocolate― aqueixa és realment la naturalesa última de la realitat.”

Prof. Hoffman

La conclusió de tots dos, els Vedes i el Prof. Hoffman, és que l’experiència de la vida quotidiana és la naturalesa última de la realitat.

Déu és una experiència. A cada moment en què estem plenament vius i experimentem la vida sense filtres, idees i creences preconcebudes, estem experimentant el diví.

Tot el que hi ha és Brahman!
Tu eres això!
I, això és això.

---