Més enllà de la possibilitat de sentir més i més amor en el seu Cor, està l’encara més ric descobriment que vosté és i sempre ha sigut amor. Aquest flux de consciència oberta és el que li conforma; és la seua naturalesa vertadera. Quan vosté sent més amor, està percebent més de la realitat vertadera del seu Ésser.
Reconéixer que l’amor és la seua essència, la seua naturalesa, permet una sensació de plenitud màxima que no depén ni tan sols de sentir amor. Si vosté és amor, llavors no importa si vosté ho percep ara mateix o no. Si per un moment no sent els seus muscles, ¿significa això que els va perdre? No, ells són part de vosté i sempre estan allí, els estiga notant o no. Això no significa que no importa si viu el potencial complet de l’amor que existeix en vosté. No obstant això, una vegada hi haja descobert i viscut en repetides ocasions la vertadera naturalesa il·limitada de l’amor que vosté és, no importa si l’assega ara mateix o no perquè vosté sap que aqueix potencial infinit és qui vosté és i qui serà sempre.
Encara que és ric explorar i descobrir la capacitat del seu Cor d’estimar de forma il·limitada i després estimar una mica més, vosté pot simplement reposar ací com a amor en si. L’amor en calma, continua sent amor. Quan l’amor reposa com el potencial pur d’estimar, és només una altra dimensió de la seua naturalesa d’acceptació i permissivitat.
L’amor no és solament seu; és la naturalesa, o essència, de cada part de vosté. La capacitat de consciència oberta i espaiosa sempre està ací, tot i que vosté només utilitza una xicoteta porció d’aquesta capacitat. Tots els ejercicis i prescripcions continguts en aquest llibre són en realitat descripcions d’allò que ja és veritat i sempre ho ha sigut. No importa quin punt o quin tan poc flueix l’amor en aquest moment, l’amor està ací sempre. És el que vosté és i sempre ha sigut.
Cada moment de tota la seua vida ha sigut una experiència del flux de consciència i d’amor cap a alguna cosa. Tot i que no se sent l’amor, no és que hi haja menys d’ell; solament menys de la seua expressió. La font encara està ací, en tota la seua glòria. L’amor no és només per a donar-lo, l’amor és vosté.
Puc pensar que sent amor
però és l'amor que m'assega a mi
sempre posant a prova les fibres teixides
que tanquen i protegeixen el meu cor
com una flama ardent
que no permet la il·lusió de la separació
i així com el material insubstancial de la meua fortalesa interna
s'esvaeix amb el foc persistent
desesperadament intente salvar algunes de les cendres
escapant cap a un altre somni de passió.
Puc pensar que trobaré amor
però és l'amor que em troba a mi
mentrestant, l'amor es torna pacient i jau en espera.
Les seues brases eternes brillen gentils
i àdhuc si em torne i intent subjectar la font de calor
acabe fred i amb les mans buides.
Puc pensar que posseïsc l'amor
però és l'amor el que em posseeix
al final, sóc consumit
l'amor s'ha convertit en una flama que arrasa
que s'apodera de
tot i dóna res a canvi.
Puc pensar que l'amor em destrueix
però és l'amor que em fa lliure
Text extret del llibre “Vivir desde el corazón” del Mestre Advaita Nirmala
Traducció: Vicent Navalón Pardo