Continguts
Espejo Humeante
Hace tres mil años había un ser humano, igual que tú y que yo, que vivía en una ciudad rodeada de montañas. Estudiaba para aprender el conocimiento de sus ancestros, pero en su corazón sentía que debía haber algo más.
Un día, mientras dormía en una cueva, soñó que veía su propio cuerpo durmiendo. Salió a la noche de luna llena y vio miles de estrellas. Entonces algo sucedió en su interior que transformó su vida: se miró las manos, sintió su propio cuerpo y oyó su propia voz que decía: “Estoy hecho de luz, estoy hecho de estrellas… Todo está hecho de luz y el espacio de en medio no está vacío” … Y llegó a la conclusión de que la percepción humana es sólo luz que percibe luz. También se dio cuenta de que la materia es un espejo, y el Sueño en que vivimos es tan sólo como un humo que nos impide ver realmente lo que somos. “Lo que realmente somos es puro amor, pura luz”.
Se vio a si mismo en todas las cosas: en cada ser humano, en cada animal, en cada árbol, en el agua, en la lluvia, en las nubes, en la tierra…
Intentó describirlo a los demás, pero no le entendían. Comprobaron que ya no emitía juicios sobre nadie. Ya no se parecía a nadie. Vieron que sus ojos y su voz se habían vuelto más bellos.
Creyeron que era una encarnación de Dios; él sonrió y dijo: “Es cierto, soy Dios. Pero vosotros también lo sois. Todos somos iguales. Somos imágenes de luz, somos Dios.”
Descubrió que era un espejo para los demás en el que podía verse a sí mismo. “Cada uno es un espejo” dijo. El se veía en todos, pero los demás no podían verse a ellos mismos porque había un muro de niebla o humo entre los espejos. Esa niebla estaba hecha de la interpretación de las imágenes de luz: el Sueño de los seres humanos.
Entonces, para recordar todas sus visiones, decidió llamarse Espejo Humeante. Así recordaría siempre que la materia es un espejo y que el humo que hay en medio es lo que nos impide saber qué somos.
Aquesta és la història amb la qual don Miguel Ruiz comença “Los Cuatro Acuerdos”, un llibre de saviesa tolteca amb gran repercussió i que és alhora senzill, profund i totalment aplicable a la vida diària.
“Quiero que olvides todo lo que has aprendido en tu vida”, diu don Miguel Ruiz al final de “Los Cuatro Acuerdos”.
Per què oblidar tot l’après?…
Perquè és com aqueixa boira, aqueix somni que ell flama: el somni de la domesticació. Realment eres tu quan actues en molts aspectes de la teua vida? O eres el teu propi personatge?.
EL SOMNI DEL PLANETA
Segons “Los Cuatro Acuerdos”, el Somni del planeta és un somni col·lectiu fet de milions de somnis personals, que creen un somni d’una família, d’una comunitat, d’una ciutat, d’un país, i finalment un somni de tota la humanitat.
El Somni del planeta inclou totes les regles de la societat, les seues creences, les seues lleis i les seues religions, les seues cultures, els seus governs… I així ens anem adaptant a una forma de viure ja prèviament acordada des de generacions.
Vam aprendre una realitat, una espècie de somni, però en realitat no ho vam escollir. De xiquets no vam tenir l’oportunitat d’escollir les nostres creences, i vam crear finalment un acord amb nosaltres mateixos per a ser acceptats. En el procés de domesticació, el resultat de tot açò és que acabem sent algú que no érem i perdem totes les nostres tendències naturals.
EL NOSTRE SOMNI PERSONAL
En el Somni del planeta, sembla que a les persones els resulta normal patir, viure amb por i envoltar-se de drames emocionals. Però… Fins a quin punt és açò normal? D’on procedeix, quins feixos tu personalment amb açò?.
Igualment, vivim en un món governat per la por. Veiem ira, sofriment, injustícies en diferents nivells.
A nivell emocional, sentim també odi, ira o enveja. Don Miguel Ruiz ho crida el somni de l’infern, perquè és com un foc que crema en el nostre interior i amb el qual ens hem castigat nosaltres mateixos.
Al final, la nostra major por no és la mort: la nostra major por és el d’arriscar-nos a viure i expressar el que realment som.
Cadascun de nosaltres tenim un somni personal i moltes vegades està dirigit per la por. No obstant açò, no té per què ser així. Podem tenir un somni diferent.
També, cadascun a la nostra manera, cerquem la veritat i la bellesa. I açò és així perquè el que està emmagatzemat en la nostra ment sabem en el fons que és mentida. No és la nostra essència. Cerquem la justícia perquè en el sistema de creences que tenim no existeix. I cerquem i cerquem… quan tot està en nosaltres!.
No cal trobar cap veritat, tot el que veiem és la veritat però no sabem veure-la.
EL MITOTE
Vivim enmig del que els toltecas van cridar el “mitote”: tots els nostres conceptes mentals del que som, del que són els altres i del que és el món.
Has establit finalment milers d’acords amb tu mateix i amb la teua vida, el problema és quan aqueixos acords et fan patir.
Si vols viure amb satisfacció, has de trencar aqueixos acords que es basen en la por i viure segons el teu propi poder personal.
Si eres capaç de reconèixer que la teua vida està governada pels teus acords, i hi ha alguna cosa que no t’agrada, és el moment de canviar aqueixos acords.
Hi ha Quatre Acords molt poderosos que t’ajudaran a trencar aquells altres que sorgeixen de la por i et deixen sense energia.
Cada vegada que trenques un acord desfasat, el poder que vas utilitzar per a crear-ho torna a tu.
I si els adoptes, aquests quatre acords crearan el poder personal perquè canvies tot el teu antic sistema…
Llavors, en comptes de viure el somni de l’infern, podràs crear el teu somni personal del cel.
Els Quatre Acords són:
– SIGUES IMPECABLE AMB LES TEUES PARAULES.
– NO ET PRENGUES RES PERSONALMENT.
– NO FACES SUPOSICIONS.
– FES SEMPRE EL MÀXIM QUE PUGUES.
Necessites una gran voluntat per a adoptar-los, però si pots començar a viure amb ells, la teua vida s’anirà transformant.
On trobar-lo?
Si estàs interessat en aquest llibre ho podràs aconseguir seguint aquest enllaç: