Vés al contingut

Biografia d’Anthony de Mello

Anthony de *Mello Bombai, 4 de setembre de 1931 - Nova York, 1 de juny de 1987). Sacerdot jesuïta i escriptor indi, famós per les seues conferències sobre espiritualitat i els seus ensenyaments revolucionaris. En 1998 ―onze anys després de la seua mort―, el papa Benedicto XVI va prohibir la difusió dels seus ensenyaments.

Anthony de Mello (Bombai, 4 de setembre de 1931 - Nova York, 1 de juny de 1987). Sacerdot jesuïta i escriptor indi, famós per les seues conferències sobre espiritualitat i els seus ensenyaments revolucionaris. En 1998 ―onze anys després de la seua mort―, la "Congregació per la Doctrina de la Fe (dirigida per aquell entonces pel cardenal Ratzinger i posteriorment conegut com Papa Benedicto XVI) va prohibir la difusió dels seus ensenyaments.

Síntesi biogràfica

Va nàixer el 4 de setembre de 1931 en Santa Cruz, localitat situada a les afores de Bombai (en l'Índia). Els seus pares van ser Frank i Louisa, oriünds de Goa, una colònia portuguesa situada en la costa sud-oest de l'Índia. Tots dos descendien de famílies catòliques, conegudes pel seu profund fervor religiós i la fe, les quals van inculcar als seus fills. Frank es va treballar com a empleat de ferrocarrils i la Louisa es va dedicar als quefers domèstics i a la criança dels seus quatre xiquets: dues femelles i dos homes.

Infància i joventut

Els seus primers estudis els va realitzar en Saint Estanislao High School. Es destacava en el nivell acadèmic, era particularment hàbil en les relacions humanes i molt popular entre el personal que impartia els seus ensenyaments i els seus companys d'estudi. Era l'ídol de l'escola i els seus pares ja havien fet plans per al seu futur que, sense dubte, augurava brillants expectatives amb alguna carrera universitària.

Vocació religiosa

En 1947, als 17 anys, va realitzar un curs d'orientació vocacional, doncs sentia vius desitjos de ser sacerdot i va ingressar l'1 de juliol de 1947 a la Companyia de Jesús com novici en el Seminari de Vinayálaya. Un dia es faria rector del mateix entre 1968 i 1972. Sempre estaria disponible per a la seua família, el seu gran amor juntament amb la Companyia de Jesús i al seu gran amor per l'Índia ja que no podria fer-se la idea de viure lluny d'ella.

Labor espiritual

Va començar dirigint Exercicis Espirituals per a joves novicis, els quals van ser el punt de partida per a la seua carrera pública com a director d'ànimes, labor que continuaria durant tota la seua vida. Al començament es va basar en la metodologia, els principis i la força dels Exercicis de Sant Ignacio de Loyola, que havia après a Espanya. Va seguir després fent incursions en el Moviment Carismàtic, amb gran intensitat. Ambdues experiències van ser la base del que vindria després. Es deia a si mateix «rolling stone» (cant rodat), sempre llest i disposat per a llançar-se en el desafiament de nous rumbs per a l'esperit.

Lliçó de saviesa

Amb el temps i els seus estudis de Psicologia, va arribar a comprendre que la fe i el dogma són només detalls si no existeix l'amor entre els semblants. Reconeixia sense dubte que per a ell la vertadera Església Catòlica és aquella que reuneix a tota la gent: als cristians i els no cristians, i fins i tot als agnòstics i tot perquè al «nou Tony», li encantava trobar-se enmig de cristians, d'indis, de budistes, de musulmans, d'agnòstics i d'ateus…perquè va saber ser germà de tots sense restricció.

Tenia múltiples qualitats. Una memòria exacta, la seua càlida espontaneïtat, la seua capacitat bàsica de viure el present. Es dirigia a cada interlocutor de manera diferent i així ho comprenien tots, aprenia segons ell, «ajudant a aprendre», lliurant-se de ple a les seues intervencions i perfeccionant cada vegada més, les seues qualitats de comunicador. Deia que creixia en cada curs que realitzava, doncs es desenvolupava a si mateix, li ajudaven a aclarir les seues idees, a aprofundir els seus sentiments i temperava la seua ment i més encara, es divertía amb tota l'ànima. Tenia un gran sentit de l'humor i es caracteritzava per ser impredictible. Era un individu de canvis i no li importaven les crítiques. Posseïa una gran generositat sense límits i  s'entregava completament als qui necessitaven de la seua guia i consell. Coneguts els seus llibres que s'han publicat a tot el món com de «autoajuda», però que van més enllà d'estar «in» o de moda. Són vertaderes «pistes» per a la ment dels qui els llegeixen amb fruïció.


Detractors dels seus ensenyaments

Tard o d'hora aquests ensenyaments tradicionals i revolucionàries, van trobar els seus detractors, que el van acusar d'oblidar l'aspecte formal de la religió cristiana per a llançar-se a una exploració sense límits que diluïa els ensenyaments d'unes i d'altres religions, doncs alguns contes apunten a un lloc que va més enllà de la doctrina: obrint un espai al misticisme, en el qual troben la seua font diverses tradicions espirituals. Així i tot, i potser per aquest motiu, l'acceptació popular dels seus llibres ha estat més que fenomenal: n'han estat traduïts a més de 40 idiomes de tot el món, i moltes persones, cristianes o agnòstiques, han reconegut que va tendir un pont espiritual entre l'orient i l'occident, un pont que té circulació en tots dos sentits.

Mort

Un atac al cor determinaria la seua defunció en la matinada de l'1 de juny de 1987, a Nova York mentre es preparava per a donar la seua xarrada l'endemà en la Universitat de Fordham; la posterior vetlla  va ser en la capella de la mateixa Universitat, envoltat de tots els que esperaven les seues paraules per a aqueix dia; envers el temps ser enterrat les seues restes en la vella església de Sant Peter en Bandra (Bombai), on van començar les seues inquietuds religioses, àdhuc sent un xiquet.

Prohibició

El 24 de juny de 1998, onze anys després de la seua mort, la difusió dels seus ensenyaments va ser prohibida per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (institució catòlica hereva de la Santa Inquisició, i dirigida per Joseph Razinger, el futur papa Benedicto XVI).

Congregación para la Doctrina de la Fe. Notificación sobre los escritos del padre Tony de Mello

Llibres

  • ¡Despierta! - charlas sobre la espiritualidad.
  • El canto del pájaro.
  • Contacto con Dios.
  • El manantial.
  • ¿Quién puede hacer que amanezca?
  • Un minuto para el absurdo.
  • Sadhana: un camino de oración.
  • Una llamada al amor.
  • Redescubrir La Vida ó Medicina del alma.
  • Caminar sobre las aguas.
  • Autoliberación interior.
  • La oración de la rana. Volumen 1 y 2.

Publicat el Categories Biografies breusEtiquetes , , ,

Quant a Vicent Navalón Pardo

És habitual en els "blogs" ficar dades personals, així que, puntualitzant que aquests són només sol expressió de la realitat "aparent", i que no hi ha separació entre tu i jo, perquè no hi ha ni tu ni jo, només una sola Consciència que llegeix, escriu, i que es manifesta ací i ara a través de aquesta pantalla o d'aquest paper, puc contar que: Professió: En el passat fuster, ebanista, i llibrer. Hui administratiu i informàtic. Objectius en la vida: saber qui sóc i que faig ací. Aficions: els llibres, més llibres i a més a més m'agrada anar en bicicleta, aprendre coses noves, conversar amb gent intel·ligent, passejar per la natura, el silenci, la pau, la tranquil·litat...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos

  • Responsable Vicente Navalón Pardo .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Profesional Hosting.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en el Aviso Legal.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies