El llibre “Yo soy Eso” de Sri Nisargadatta Maharaj és una d’aqueixes obres que han marcat la història de la “cerca espiritual”. El llibre és, com tots els de Sri Nisargadatta, una recopilació de les converses amb les persones que acudien a ell a la recerca de resposta a les seues inquietuds espirituals. La importància del “Yo soy Eso” resideix en que va ser el pioner de tots, i que gràcies a la seua difusió el nom i els ensenyaments de Maharaj van començar a ser conegudes.
Aquestes converses van ser transcrites i recopilades per Maurice Frydman, un assidu devot polonés que va viure molt temps a Índia i que ja hi havia conegut a Sri Ramana Maharshi i a Krishnamurti. En 1973 Frydman va editar aquest “I Am That” i, com dèiem, Sri Nisargadatta Maharaj va passar a ser conegut, tant en els països de parla anglesa com en la pròpia Índia on, curiosament, era totalment ignorat fins i tot en la pròpia Bombai on residia. Des de llavors van començar a arribar visitants estrangers a les habituals reunions a casa de Sri Nisargadatta dient la mateixa frase: “He llegit el seu “Yo soy Eso” i he sentit l’impuls que hi havia de venir a conèixer-lo”.
L’Editorial Sirio, crec que conscient de tot açò, va preparar una edició de luxe reservada per als llibres especials: tapa dura folrat en tela amb sobrecoberta, i les seues més de 700 pàgines ens indiquen que no estem davant una publicació més, se sap que és una d’aqueixes obres excepcionals que van a ser consultades durant tota la vida.
En quant al llibre en si, té una característica única entre les publicacions de Maharaj. Encara que totes elles arrepleguen les converses del Mestre amb els seus visitants, en “Yo soy Eso” Maurice Frydman no transcriu literalment les preguntes i respostes arreplegades en els enregistraments sinó que, àdhuc guardant aqueixa estructura, va fer una adaptació per a presentar un format més literari i didàctic, és clar amb el permís de Maharaj. Aquesta adaptació li lleva la frescor i espontaneïtat dels diàlegs arreplegats en altres llibres però, gràcies a açò es va fer possible que l’ensenyament de Sri Nisargadatta poguera ser més intel·ligible per al lector no iniciat.
Les innombrables preguntes i respostes s’han reunit per temes resultant un total de 101 capítols, sent fàcil d’imaginar que es posen en joc totes els possibles dubtes entorn de la cerca espiritual. El llibre acaba amb un capítol final titulat “El Nisarga yoga” en el qual Frydman fa l’intent quasi impossible de resumir tant la figura com l’ensenyament del Mestre, i el clàssic xicotet glossari de termes.
Recomanar el “Yo soy Eso”, és una obvietat. El sincer cercador trobarà en ell resposta a les preguntes que s’haja pogut plantejar i a qüestions que ni tan sols haguera imaginat. Constitueix, a més, una bona preparació per a abordar aqueixos altres llibres que arrepleguen les converses de Sri Nisargadatta en els seus últims anys. I, per descomptat, té aqueix valor intangible de ser, com dèia al principi, una obra llegendària entre la “literatura” espiritual de la humanitat. Què més se li pot demanar a un llibre?
On podeu trobar aquest llibre: