Vés al contingut

Física quàntica: l’espai és REAL

S'han preguntat d'on sorgeix l'electró, els protons, neutrons , quarks... ? Què els fa aparéixer?.... però la pregunta més atrevida és...., qui els fa aparéixer?.. Sí, l'ESPAI.
5/5 - (1 vote)

Sí, l'Espai és, REAL, I SÒLID. Molt sòlid. I el que percebem com a "matèria" és una IL·LUSIÓ, en forma d'ones o energia .

S'han preguntat d'on sorgeix l'electró, els protons, neutrons , quarks... ? Què els fa aparéixer?.... però la pregunta més atrevida és...., qui els fa aparéixer?.. Sí, l'ESPAI.

Però la pregunta que li segueix és... Però si l'espai està buit, com pot sorgir una alguna cosa del no-res?... No, el no-res no descriu res, perquè del no-res, res pot sorgir. Ara si se'm permet vaig ha fer un salt, supraquàntic i vaig ha dir el que molts no volen sentir (sobretot, alguns, físics) i molt pocs s'atreveixen ha dir: Déu no és el no-res, perquè és aqueix ESPAI REAL ÉS DÉU, i ÉS TOT.

Oh déu meu! Religió i ciència, que perillós còctel explosiu... !!! Ni religió ni ciència. Res d'això té res a veure amb Déu. Déu és pur sentit comú, en Ell, no hi ha contradiccions.

Senzillament, una ona no pot desplaçar-se per l'espai vuit sinó existeix un mitjà pel qual desplaçar-se i aquest mig ha de ser molt, molt sòlid, perquè aqueixa ona reverbere harmònicament o oscil·le, que és el mateix, i puga desplaçar-se a la velocitat de la llum. Un exemple podria ser aqueixa imatge del llac que reflecteix el paisatge que li envolta com un espill, però quan tirem un pedra, es produeix una alteració per pressió i genera ones que es desplacen fins que la seua reverberació s'extingeix.

On estava l'ona abans que aquesta apareguera? En la suposada res postulada per l'actual ciència?... No, l'ona ja estava allí i no estava, perquè només estava el mitjà, en aquest cas l'aigua, i una alteració (la pedra) va fer vibrar el mitjà. Però aquest mitjà, el nostre ESPAI REAL, d'on va sorgir?.... per descomptat que no de les ones, que es consideren a vegades "partícules". És a dir, la matèria (ones) no produeix o crea espai, igual que els pensaments (ones) no creen la ment; és la Ment que ja està allí, que és l'espai d'on sorgeixen els pensaments (ones). Això ho coneixen molt bé els Budistes. En altres paraules: l'espai no necessita matèria, per a existir igual que la ment no necessita del pensament per a existir. Si els pensaments desapareixen la ment seguiria ací. (això ho experimentem tots els dies en el somni profund on no hi ha pensaments).

Però encara no hem respost a la pregunta d'on va sorgir el nostre ESPAI.

Algú pot respondre'm d'on va sorgir la ment? En quin moment va aparéixer la ment? Tots ens adonem que respondre a aquesta pregunta és com tractar de resoldre un d'aqueixos Koan Zen. Ho preguntaré d'una altra forma. Com pots respondre a aquesta pregunta sense utilitzar paraules que denoten temps, com: abans, després, ara, fa milions eons, d'anys... etc.etc.? Sí, en aqueix, el nostre ESPAI REAL no va aparéixer en cap moment, de cap temps. L'ESPAI, existeix per si mateix, perquè la relació temps espai és una il·lusió igual que les ones que apareixen i tota aqueixes "partícules de matèria" que pul·lulen per Ell.

Sí, el temps NO EXISTEIX. El que realment mesuren els científics (alguns) són el nombre de vegades que la maneta del rellotge es mou respecte a uns números. Però això no és el temps, perquè això no és RES. En l'ESPAI no hi ha temps perquè aquest no es mou respecte a res. Senzillament és ESPAI en un ARA, CONTINU. Igual que la MENT, no es mou respecte a les ones de pensaments. Si no existírem l'ESPAI sempre estaria ací... ETERNAMENT. No fa falta emplenar-ho amb aqueixa il·lusòria ona-partícula anomenada matèria. L'ESPAI està ple d'ELL MATEIX.

Publicat el Categories No dualitatEtiquetes , , , ,

Quant a Vicent Navalón Pardo

És habitual en els "blogs" ficar dades personals, així que, puntualitzant que aquests són només sol expressió de la realitat "aparent", i que no hi ha separació entre tu i jo, perquè no hi ha ni tu ni jo, només una sola Consciència que llegeix, escriu, i que es manifesta ací i ara a través de aquesta pantalla o d'aquest paper, puc contar que: Professió: En el passat fuster, ebanista, i llibrer. Hui administratiu i informàtic. Objectius en la vida: saber qui sóc i que faig ací. Aficions: els llibres, més llibres i a més a més m'agrada anar en bicicleta, aprendre coses noves, conversar amb gent intel·ligent, passejar per la natura, el silenci, la pau, la tranquil·litat...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies