Vés al contingut

Per què la ment ens enganya?

La ment no és ni bona ni dolenta, igual que la vista o l'oïda, no és ni bona ni dolenta. Però en el moment que aboca opinions, divaga o llança pensaments puerils distorsiona la realitat.
5/5 - (1 vote)

Una de les coses més difícils d'entendre per a aquells que s'inicien en la cerca de la Veritat Última -en la qual qui escriu s'inclou- és la Ment, que sol confondre's amb el JoSóc.

El JoSóc és el pare i la personalitat el fill. El JoSóc és com un diamant cobert de fang, el fang ho podem identificar com la ment.

El JoSóc sempre ÉS, sempre Va ser i sempre Serà

Ens diuen les velles tradicions que el JoSóc és inamovible i no es qüestiona a així mateix, qualsevol qüestionament forma part de la ment.

Sensació d'homogeneïtat

La ment és com un remolí que dóna la sensació de ser homogeni, però solament és açò, sensació.

Aqueixa columna, homogènia i itinerant, no és tan compacta com sembla, quan ens acostem trobem que està formada per milions de punts que pul·lulen i salten d'un lloc a un altre dins d'aquest remolí, aqueixos punts moren deixant larves constantment.

La personalitat d'un home pot semblar homogènia perquè dóna la sensació de continuïtat, el que escriu pensa: ahir vaig ser Vicent i, avui seguisc sent Vicent i demà seré Vicent.

El que escriu és inconscient del canvi continu que processa per segons, ni dels fisiològics ni els mentals. Per açò en tota escola esotèrica se li indica al cercador que totes les nits abans dormir reflexione sobre els esdeveniments diaris que ha viscut, per a treballar la consciència.

Mente no dual
Mente no dual

Per exemple no li ha ocorregut mai que algú li diu: -És vostè estupend. I vostè pensa que bona persona és aquest home i, a rengle seguit aqueix algú fa un comentari desfavorable sobre vostè, creient que no ho escolta, llavors el seu pensament vària, li diu: -Aquest tipus és detestable.

Llavors vostè en aqueix soliloqui es diu: -Jo seguisc sent el mateix, però la meua opinió sobre aquest fulano ha canviat.

Una altra forma de veure aquest exemple és plantejant jo sóc el pensament: -He tingut 2 pensaments totalment diferents i puc tenir milers.

  • Pensament A) Favorable
  • Pensament B) Desfavorable

Els pensaments se submergeixen en els condicionaments dels quals la personalitat ha begut tota la vida, com poden ser: religió, nacionalitat, estudis, família, idioma, economia, etc…, tot açò ha crea una imatge d'un mateix que es trontolla com un flam al més mínim bufe d'emotivitat, bé quan sent que és atacat o bé és adulat.

La ment des del punt de vista de la filosofia oriental és un “òrgan” més, igual que ho és la vista o l'olfacte.

Des d'aquesta perspectiva es pot entendre millor a l'home, la ment especula i s'autoenganya igual que l'ull pot ser enganyat en un truc de cartes.

La ment no és ni bona ni dolenta, igual que la vista o l'oïda, no és ni bona ni dolenta. Però en el moment que aboca opinions, divaga o llança pensaments puerils distorsiona la realitat.

Formes mentals

Per al cercador de la Veritat esotèrica, la ment és el major dels obstacles i, més que una ajuda es converteix en un problema com no es conega en plenitud. Açò ocorre perquè l'home confon els pensaments -la part- amb el JoSóc -l'Ésser-, quan diu: -Jo he pensat que Joan és dolent o bo. Açò ocorre perquè creu que aqueixa idea ha nascut del seu Ser profund.

Realment Juan no és ni dolent ni bo, és Juan. Nosaltres som el que ho qualifiquem com a dolent o bo. El dolent o bé està en nosaltres i Juan no s'adhereix al nostre pensament, prova d'açò és que si Juan no coneix el nostre pensament, no li afecta, ell seguirà amb la seua vida.

El pensament no és ni dolent ni bo solament ne té vida en nosaltres i segons el temps que l'alimentem.

Realment els pensaments viuen el temps que nosaltres vulguem que visquen, perquè si una vegada que hem emès el pensament: “Joan és bo” i, alimentem aqueixa idea amb nous pensaments relatius a les generoses accions de Joan, el nou pensament es vigoritza de: “energia-pensaments-anteriors“. Però sempre seran nous pensaments! ,així naixen les formes mentals o corrents d'opinió.

El gran engany de la ment és que assumeix que la ment pensa -per si sola-, que la ment és com una mare que té fills, els pensaments. Si ens detenim a veure-ho comprendrem que cada pensament genera un altre pensament recolzats en els condicionaments i poden ser d'allò més diferents i variats.

No existeix un òrgan anomenat ment llevat que assumim que és el cervell, la qual cosa suposaria dir que l'orella fa el so o l'ull crea els objectes.

Una imatge gràfica per a comprendre-ho pot ser la dels focs artificials; existeixen uns focs que tenen forma de palmera i s'obrin en el cel amb colors bellíssims, quan sembla que es van a difuminar, una nova explosió que parteix de la palmera originària crea una altra palmera de colors, d'aqueixa naix una altra i una altra més.

Els pensaments naixen per generació espontània, igual que de sobte veiem un arbre. La seua mare no és la ment, és un altre pensament i el que cridem ment és una borsa de pensaments en la seua majoria desapareguts que donen la sensació de continuïtat.

Per què costa tant treball “posar la ment en blanc” quan volem fer com que meditem, si no?, per incapacitat, immaduresa de poder pensar el que és apropiat a cada moment.

L'home és presoner de la seua personalitat, està en la seua mà alliberar-se, però açò solament ocorre quan autoindaga; que arrel té tal o qual pensament? i així poder tirar del fil, a açò també se li crida purificació.

El purificar els pensaments no és ni molt menys una meta, és el camí, s'intueix que la purificació porta a conèixer la realitat tal com és.

Publicat el Categories No dualitatEtiquetes , ,

Quant a Vicent Navalón Pardo

És habitual en els "blogs" ficar dades personals, així que, puntualitzant que aquests són només sol expressió de la realitat "aparent", i que no hi ha separació entre tu i jo, perquè no hi ha ni tu ni jo, només una sola Consciència que llegeix, escriu, i que es manifesta ací i ara a través de aquesta pantalla o d'aquest paper, puc contar que: Professió: En el passat fuster, ebanista, i llibrer. Hui administratiu i informàtic. Objectius en la vida: saber qui sóc i que faig ací. Aficions: els llibres, més llibres i a més a més m'agrada anar en bicicleta, aprendre coses noves, conversar amb gent intel·ligent, passejar per la natura, el silenci, la pau, la tranquil·litat...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies