Silenci silent

Autor: Shizukani Eien

---

T’has preguntat, què és el silenci? … No un silenci conceptual que sorgeix del contrast de l’absència de soroll. No. Aquest no n’és el silenci. El silenci és molt més. El silenci és silent perquè no té atributs. Ara posa la teua atenció a l’exterior que perceps i busca el silenci, ¿ve el silenci de l’exterior? … Ara torna a posar la teua atenció, però aquesta vegada cap a dins, ¿ve el silenci del teu interior? … Potser el que haja passat és que en dirigir la teua atenció a l’exterior és que simplement hages deixat de posar la teua atenció als sons que en aquest moment t’envolten i hages centrat l’atenció en el silenci que està de fons. Ara, en centrar la teua atenció al teu interior hages trobat una major dificultat en buscar aquest silenci que està de fons en aquest diàleg intern ple d’una multiplicitat de pensaments. És erroni i molt habitual tractar de provocar d’alguna manera aquest silenci exteriorment tractant de aïllar-nos del soroll i interiorment tractant d’aturar el pensament. Aquesta forma de forçar el silenci és producte d’una conceptualització del silenci. És a causa d’aquesta conceptualització que es té del silenci que, qualsevol intent de fer callar aquest constant soroll tant de forma externa, com sons, com interna, de pensaments, els seus efectes són només temporals i en el moment que qualsevol distracció en forma de soroll o pensament tant intern com extern ens treu del nostre concepte de silenci. Del que no ens adonem és que, primer, el silenci no és un concepte i segon no és una cosa que podem controlar a causa de que el pensament mai pot produir aquest silenci. Perquè el silenci, sempre està present darrere de cada instant, sense patir en cap moment cap alteració independentment del la intensitat, volum, durada i ritme que apareix tant interior com exteriorment com a forma de pensament o de so. Però la dificultat rau en tractar de “desconceptualitzar” aquest silenci, per adonar-te que, tu, ets aquest silenci Silent, sense atributs de so o no so. És a dir, el concepte de silenci que tens ve de la idea de l’absència de soroll i apareix més concretament la idea de silenci quan “es manifesta” en l’interval de dos sons. El so o el soroll semblen trencar el nostre silenci, la nostra pau artificial que hem creat de forma forçada o provocada. Però si ens adonem i mirem més en profunditat, veurem que nosaltres ja som aquest silenci Silent sense que es produeixi cap esforç per provocar-lo. Així que aquietat ara i pregunta’t, ¿és l’oïda la que escolta el silenci? Fa el sentit alguna distinció entre silenci i soroll o és la ment la que està tractant de fer aquesta distinció? … Evidentment l’oïda només compleix la seua funció de reproduir fidelment qualsevol alteració vibratòria però només la ment té la capacitat d’interpretar aquestes vibracions . Però quan hi ha absència de vibració com fas per interpretar aquesta no vibració?… ¿com és aquesta no vibració?… Ara posa la teua atenció en l’absència de vibració, té alguna dimensió que puga definir la seua alçada, amplada, profunditat … ? Com podràs verificar aquesta no vibració, no pots dimensionar-la, és el que es podria descriure com un oceà Silent, inabastable. I aquesta “a-dimensionalitat” indefinible que ara estàs verificant està caracteritzada per una absència total de pensament. Si et fixes aquesta absència de vibració l’estàs verificant sense que hi hagi cap esforç ni qualsevol intent per provocar-la. Senzillament verifiques que ja hi és, íntegrament, sense que hi hagi absència o presència de so o silenci. És una cosa més que això que fins ara denominaves amb un pensament de silenci. Ara adona’t que el fet que això que ja hi és sempre present i inalterable, és el que fa que tu no necessites forçar res per verificar-ho i aquest mateix fet és el que fa que tu sigues aquest Silent indefinible, perquè és fins i tot absència de silenci. Pregunta’t ara si pots trobar-ne un “jo” en aquesta presència Silent que estàs verificant … hi ha algun ego o allò pugues haver cregut que és l’ego per a tu, en aquesta oceànica presència Silent?… És que no està tot sol Això Silent, sense absència ni presència de cap atribut?… Ara, descansa en Això que ETS.

---

Font: https://plus.google.com/103301911890294818681

---