Així com la paraula amor ha estat utilitzada per descriure tot, des d’una preferència pel gelat fins a unir-nos a tot, les paraules il·luminació i despertar són difícils de definir perquè han estat utilitzades en tantes formes diferents. També per ser experiències tan inefables i complexes.
Algunes definicions són molt específiques i limitades. Per exemple, una definició d’il·luminació, és la completa dissolució de la identitat pròpia com un ens separat sense rastre d’una ment egoíca restant. Això estableix un estàndard molt alt i significa que molt poques persones cauen dins de la categoria d’il·luminats.
Algunes definicions són molt específiques i limitades. Per exemple, una definició d’il·luminació, és la completa dissolució de la identitat pròpia com un ens separat sense rastre d’una ment egoíca restant. Això estableix un estàndard molt alt i significa que molt poques persones cauen dins de la categoria d’il·luminats.
L’estratègia oposada és a dir que tothom està il·luminat, que només existeix la consciència desperta. En aquesta perspectiva, només és qüestió de si aquesta consciència natural ha estat reconeguda o no per l’individu. Clar, quan una paraula descriu tot o a tothom, perd part de la seua utilitat. Si tothom està il·luminat, llavors perquè parlar del tema?
Potser existeix una definició que incloga totes dues perspectives, la qual cosa reconeix que la consciència sempre aquesta desperta i il·luminada, però la quantitat de consciència present en un moment donat pot variar. Aquesta definició reconeix una diferència en el nivell de consciència, o consciència il·luminada, que experimenten les persones en moments diferents, però àdhuc suggereix que el potencial d’una consciència plena o ser il·luminat implica el mateix per a tothoms. Si cada consciència individual aparent és infinita en el seu potencial, llavors cadascuna pot també ser infinita en la seua capacitat per créixer o despertar i en la seua capacitat de contraure’s o identificar-se amb una experiència limitada.
Si tota consciència sorgeix de la mateixa consciència i tots tenen el mateix potencial de ser il·luminats, llavors totes les expressions de consciència són igualment vàlides i valuoses. Cadascun, en realitat és un Buda o ser il·luminat, almenys en potència. Per tant definir la il·luminació de tantes formes ara cobra sentit, depenent el que s’estiga assenyalant. Un podria utilitzar la paraula il·luminat per a assenyalar un estat d’autorealització que va més enllà de l’ego, o per assenyalar el potencial de realització innat en cadascun de nosaltres.
Quant a la diferenciació entre les paraules il·luminació i despertar, la il·luminació implica un estat de realització més complet i constant, mentre que despertar té la qualitat més activa d’un verb i per tant suggereix un moviment o canvi en la consciència. Un despertar pot ser definit com un sobtat increment en la quantitat global de consciència que un individu està percebent. Pot haver-hi grans o xicotets despertars. No solament té la consciència un potencial il·limitat en relació al nivell de despertar, sinó que també té un potencial il·limitat per a canviar en qualsevol direcció, en qualsevol moment. La consciència a vegades vacil·la entre un estat contret de por, ira o dolor a estats expandits de pau i alegria en un instant. Desafortunadament, també fluctua en direcció contrària. La consciència no té un estat fix.
Com ho definim ací, un despertar espiritual és una sobtada expansió o canvi de consciència, especialment un canvi dramàtic (usualment no ens referim a una realització menor com un despertar espiritual). D’altra banda, la il·luminació es pot utilitzar per diferenciar un nivell particular de realització o despertar, fins i tot si varia la definició exacta depenent de qui l’estiga utilitzant, així com succeeix amb tota paraula.
El que realment importa és el que està fent la seua consciència. Com sorgeix o canvia la seua consciència en aquest moment? Està aconseguint un major nivell de realització i Essència en la seua experiència present? O es troba contret i limita la seua consciència amb pensaments i identificació? Ocorre algun canvi en llegir aquestes paraules?
La il·luminació o despertar és un misteri profund, i la millor definició pot trobar-se en l’experiència dels seus propis canvis de consciència. Així com és millor menjar una poma que llegir sobre ella, també pot trobar major recompensa a explorar els moviments de la seua consciència més que intentar comprendre’ls intel·lectualment. Mentre les definicions poden ser útils, també podria ser avantatjós no tindre tants conceptes, que podrien interferir amb l’experiència en si. Que bo que el llenguatge no és tan rígid quan es tracta del desenvolupament espiritual. Potser la millor definició d’il·luminació és cap definició. Llavors només està el que trobem en la nostra experiència directa de consciència.
Text traduït i extret del llibre: “Eso es Eso: ensayos sobre la verdadera naturaleza”
Autor: Nirmala